«Una dolça cançó», Leïla Slimani

«Una dolça cançó»

Leïla Slimani. Traducció Lluís-Anton Baulenas. Angle Editorial.

Quan la Myriam decideix tornar a treballar, contracta una mainadera pels seus dos fills petits encara que el marit cedeix a contracor. Així apareixerà la Louise, una dona tranquil·la a la qual els fills acabaran adorant.

Premi Goncourt 2016, vaig conèixer a l’autora a la BCNegra del 2019 i és ara quan he llegit aquest llibre editat el 2025 per Angle Editorial. Una novel·la que m’atreia molt, però que alhora rebutjava pel seu guió.

Una dolça cançó és una història tràgica i pertorbadora de la qual coneixerem l’advers desenllaç a les primeres pàgines del llibre. Una crònica magníficament narrada per l’autora Leïla Silmani.

Ambientada a París en l’època actual, els protagonistes se’ns mostraran en el seu dia a dia d’una forma gairebé rutinària, però a poc a poc les coses aniran canviant. I si a l’inici se’ns mostrava un ambient quasi idíl·lic i familiar, a mesura que passa el temps notarem una atmosfera complexa i latent no verbalitzada per totes dues parts i que ens portarà a elucubrar els motius del perquè, ja que mai se’ns explicaran clarament. I això encara farà més inquietant aquesta ficció.

Leïla Silmani ho narra de manera senzilla —i que difícil és escriure senzill—, fent d’Una dolça cançó una lectura hipnòtica pel cúmul de drama implícit que carrega en aquestes pàgines. Càrrega que es traslladarà al lector i que farà de la novel·la una lectura molt dura però captivadora.

***

Leïla Slimani. Nascuda a Rabat (Marroc) el 1981, va anar-se’n a París a estudiar Ciències Polítiques i Periodisme. Amb Una dolça cançó, traduïda a més de quaranta idiomes, va guanyar el Premi Goncourt, el més prestigiós de França. La trilogia El país dels altres, l’ha consolidat com una de les grans escriptores del món. La primera part va guanyar el Premi Llibreter i el Premi de los Libreros de Madrid a millor llibre de l’any.

Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958). És novel·lista, dramaturg i traductor. Traduït a dotze llengües. Ha guanyat els principals premis de la literatura catalana. Tres novel·les dutes al cinema, entre les quals Anita no perd el tren (2001), de Ventura Pons. Última novel·la publicada: Seré el teu mirall (Comanegra/Àfora, 2023, premi santa Eulàlia de novel·la sobre Barcelona). Darreres produccions teatrals, en curs: Salva’t, Salvat (2024-25) i He mort el pop (2024-25). També és autor de diverses actualitzacions d’autors clàssics catalans. La més recent, Curial e Güelfa (Barcino, 2021).