«1280 hab.»
Jim Thompson. Traducció de Carme Geronès. Epíleg de Núria Cadenes. La Segona Perifèria.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Clàssic entre els clàssics, 1280 hab. és un dels llibres més reconeguts de la novel·la negra americana publicat l’any 1964. En ell, el protagonista, el xèrif Nick Corey, serà un d’aquells personatges caníbals —’caníbal’ no literalment sinó metafòric: algú que es menja tota la novel·la ell solet—, que ens sorprendrà per ser un ésser extremadament covard i deshonest i al que no l’importarà rebolcar-se en la seva pròpia psicopatia per interès propi.
Ambientada la trama en un poble fictici de l’Amèrica profunda a principis del segle XX, on suren totes les tares de la humanitat, el xèrif Nick Corey és un dropo amb una moralitat no dubtosa sinó inexistent, a més de ser un home aparentment poc despert.
❝ Feia una temporada que havia començat a sospitar que la gent no estava gaire satisfeta de mi. Que esperaven alguna cosa més que allò de fer el bon jan, la brometa i mirar cap a l’altre costat quan en passava alguna cosa.❞
En Corey, cínic i a vegades hilarant —es podria tractar d’un retrat del pare d’en Thompson, també xèrif i corrupte—, no deixa de ser un protagonista tan abominable que converteix aquesta novel·la precisament en una petita obra mestra per la impunitat i la irreverència que floreix pàgina rere pàgina.
Jim Thompson va demostrar força valentia en presentar-nos uns personatges tan contundents com Nick Corey i companyia, en una novel·la negra molt crua. Oblidat en vida, a Thompson li arriba l’èxit un cop ja mort i se’l considera un mite dins de la santíssima trinitat dels millors autors de gènere negre americà: Dashiell Hammett, Raymond Chandler i ell.
I ara, com a lectora, se’m fa imprescindible parlar de l’editorial d’aquest llibre, La Segona Perifèria, i per la grandíssima feina d’edició: per la bona traducció de l’obra, de l’anglès al català, de Carme Geronès —penso que totes les editorials haurien d’especificar de quin idioma s’ha fet la traducció com fa La Segona Perifèria —, i el gran-gran epíleg de Núria Cadenes —sí, jo també en algun moment he estat Nick Corey—. Però també per la coberta del llibre i el títol, per la pàgina de respecte, per la portadella i per la portada. I per la lletra generosa. Així, sí.
***
Jim Thompson (Oklahoma, 1906 – Califòrnia, 1977). El conjunt de la seva obra és una salvatge demolició del somni americà. La seva vida dona per a una novel·la. El seu pare, un xèrif corrupte fugit a Mèxic. La seva infantesa, itinerant i pobra. De jove, un rodamon. Coneix Woody Guthrie, que matava feixistes amb la guitarra. Ell i les feines miserables li proporcionen una aguda consciència de classe. No és fins el 1942 que publica la primera novel·la. La primera obra mestra —The Killer Inside Me—, l’escriu deu anys més tard. Kubrick es fixa en ell com a guionista i inicien una turbulenta relació que ha donat per a la història The Killing i Paths of Glory. Durant la dècada de 1950 va escriure una dotzena dels seus títols més celebrats, entre els quals hi ha The Getaway, que La Segona Perifèria publicarà pròximament. 1280 hab. és una de les novel·les més grans que ha donat el gènere negre. Thomson va morir oblidat per tothom.
