«El punt de ruptura»
Jordi Dausà. Delicte editorial.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Nova novel·la d’en Jordi Dausà —ja se’l trobava a faltar—, amb un protagonista del qual no sabrem el nom, però del que sí que coneixerem les diverses addiccions i, sobretot, del do o de la maledicció que és trobar sempre el punt de ruptura de totes les coses.
Un professor i escriptor es veu superat per les circumstàncies de casa i farà una fugida cap endavant o cap enrere segons es miri. Sense cap lloc on anar a parar, treurà l’autocaravana del pàrquing i s’instal·larà provisionalment en un descampat pensant que els problemes a casa aviat se solucionaran.
Però el que no s’espera és trobar-se amb tota una sèrie de personatges d’allò més estrafolaris: xinesos d’extrema dreta, alumnes que són traficants o boxejadors que desocupen naus abandonades. Encara que el més estrany de tot, és albirar a un jove que diu que acaba de lluitar a la Guerra Civil espanyola. Malalt mental? Ha viatjat en el temps?
I així iniciarem un camí de dos dies en què coneixerem el lumpen català actual i les vivències i cabòries del nostre protagonista, abocat en una gran crisi personal.
Que ningú esperi de El punt de ruptura una novel·la negra a l’ús amb molta acció, sinó un viatge —i mai millor dit—, on no sabrem si som en mig d’una al·lucinació per la beguda i els medicaments, o per la maria que fuma el protagonista o per tot alhora. Una fantasia que transcorre per la crítica a la societat actual i per un humor càustic no exempt d’abatiment i tristor.
Cal dir que l’ús del llenguatge que fa en Jordi Dausà és excel·lent i fluirà el discurs del personatge principal per una mena de saviesa de la vida immillorable. Saviesa cap als altres però potser no cap a ell.
Hi ha aspectes que m’ha agradat molt especialment d’aquest llibre com són els encapçalaments dels capítols i els personatges variats que pul·lulen; també de cert esperit malvat. Però el que queda ben atestat, és la feina ben feta.
El punt de ruptura, un llibre per assaborir sense pressa i gaudir tant de l’ambientació, dels personatges i de l’espaterrant prosa de l’autor.
***
Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és autor de set novel·les. A Llibres del Delicte ha publicat Lèmmings, guanyadora del premi a la millor novel·la al festival Lloret Negre, i el 2021 ha publicat De sobte pensa en mi que ha sigut exposada al CCCB per explicar el fenomen de les urbanitzacions. A banda de novel·lista també és traductor i col·labora en diferents viatges escrits.
