«Acte de fe»
Sergi Belbel. Edicions Proa.
Per Cristina d’@obrirunllibre
“L’acte de fe” era una cerimònia pública on el Sant Ofici de la Inquisició, decidia un càstig o bé la reconciliació amb l’Església de les persones jutjades. La finalitat, vetllar per la puresa de la fe en Crist i castigar els heretges o falsos conversos de la fe cristiana, de majoria jueva, encara que també podien ser jutjades dones considerades bruixes i altres persones assenyalades com a delinqüents.
La Inquisició depenia de la Corona, els Reis Catòlics Isabel i Ferran, i el càstig consistia a cremar vius a la foguera a qui consideraven culpables. El primer acte de fe va tenir lloc a Sevilla, l’any 1481. Eren espectacles públics tremebunds i efectistes.
I aquí és on Sergi Belbel ambienta aquesta gran novel·la iniciant-la amb el que seria el saqueig del call jueu a Sevilla per part de cristians, vuitanta anys abans del primer acte de fe a la mateixa ciutat. Com a personatges principals, tres joves amics teòlegs i la germana d’un d’ells, on tots viuran una espiral de sentiments i de complexitats bigarrades.
La narrativa està definida com un llarg monòleg interior, on fins i tot els diàlegs disposaran de la característica de continuïtat dins de la crònica. Novel·la coral, aquesta combinació ens ajudarà a conèixer en profunditat a cada protagonista i percebre les seves inquietuds i conèixer els seus pensaments.
La ficció no tindrà mai descans per als joves personatges i aquí és on es troba l’epicentre d’aquesta història: en els patiments i angoixes que viurem de primera mà. Ningú dels personatges serà ni millor ni pitjor a la resta, sinó diferent. Fins i tot, els actes més condemnables, tindran una explicació i tot això, farà que no puguem parar de llegir per voler saber-ne més.
Acte de fe és una gran novel·la intrigant i molt fosca de la qual diuen que podria tenir continuïtat; en cas de ser així, no me la penso perdre.
***
Sergi Belbel (Terrassa, 1963) és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB, va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Entre les seves obres destaquen Minim.mal Show (amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t’hagués conegut (2018), estrenades a més de quaranta països. És el dramaturg català més internacional. Ha dirigit muntatges d’autors clàssics i contemporanis i ha escrit guions per al cinema i la televisió. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias (1987), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1993-95), el Premi Born (1995), el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura (1996), el Premi Molière a la millor obra còmica per Après la pluie (1999), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premio Max a la projecció internacional (2002), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) i diversos Premis Butaca.
