Ginesta per als morts. Agustí Vehí. Crims.cat.
Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958-2013) és doctor en Història, ha compaginat la seva tasca professional com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització. Autor de nombrosos llibres d’història i de divulgació, com a novel·lista de gènere negre és un dels referents de la novel·la negra en català amb títols com Abans del silenci (Pagès Editors, 2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres, Ginesta pels morts. Un blues empordanès (Mare Nostrum, 2010), Quan la nit mata el dia (La Magrana, 2011), guanyadora del Premi Crims de Tinta 2011, i, dins la col·lecció «crims.cat», Torn de nit. Un vodevil negre i policial a l’empordanesa (Alrevés, 2012).
Sinopsi:
La vida a pagès és dura, ja se sap. I més per al benvingut Jaume Planagumà, un culte i solitari sergent dels Mossos d’Esquadra que, tot just arribat a la seva nova destinació i en ple desplegament policial, ha de resoldre una sèrie de crims aparentment no massa relacionats. A tot aquest enrenou s’afegeix la integració amb els seus nous companys i uns personatges ben sospitosos.
Tota aquesta trama queda adobada amb la presència d’un marc rural i geogràfic ben identificable: l’Empordà. Un recorregut antropològic, històric, urbanístic i gastronòmic, amb exquisideses culinàries, i els camins interiors de la plana, la flora i fauna, la llum i les olors de la terra gironina es combinen novament amb el dolor de la guerra i del record de les memòries negres empordaneses.
Després de dos títols a la col·lecció “crims.cat” (Torn de nit i Remor de serps), Ginesta per als morts tanca una trilogia que combina -com ja és habitual en l’autor- la història amb el gènere negre, un retrat ben sòrdid del món que ens envolta i una dosi d’humor ben necessària pels temps que corren.
Ressenya:
Ginesta per als morts és una novel·la policial que ens portarà per terres empordaneses a través del seu protagonista, Jaume Planagumà: un solitari Mosso d’Esquadra amb fort desarrelament a causa dels diversos canvis de destinació.
L’aparició d’uns cadàvers en el bosc farà que la vida quotidiana del municipi canviï de la nit al dia en veure’s, de sobte, eix d’una recerca policial.
El llibre ens ofereix una trama de mètodes procedimentals policials però amb una tan divertida ambientació, malgrat el propi cas, que farà de la lectura un molt amè recorregut per l’Empordà i les seves gents. Ginesta per als morts disposa de diversos prismes i un d’ells és l’estupenda ambientació del municipi de Darnius on es plasmarà, de forma irònica i divertida, els seus habitants o la cultura popular.
Els diàlegs entre els empordanesos i els nouvinguts són d’allò més entretingut i farà que ens sentim ‘com a casa’. L’Agustí Vehí sap tractar amb humor i ironia la vida en el petit municipi on tots es coneixen i on no existeixen secrets sobre cap dels seus habitants. És realment bona la combinació de la vida personal dels protagonistes, el dia a dia –com per exemple la gastronomia-, amb la investigació per assassinats, i dóna una imatge propera als personatges com és el cas dels cossos policials que se’ls defineix i perfila com a éssers humans i no com, exclusivament, funcionaris de l’ordre públic. La resta de personatges -atenció als noms d’alguns d’ells-, es troben molt ben definits i podrien ser qualsevol dels nostres veïns.
Aquesta és una bona novel·la negra on a més de la intriga per un cas complicat que anirà fent diversos girs, ens servirà per tractar amb humor, transparència i noblesa, la vida d’una comarca amb una riquesa i singularitat especial i bella. Un llibre ben executat que ens deixarà un bon sabor de boca.