Somnis a mida. Núria Pradas Andreu. Grup62.
Per @latitaquelee
Núria Pradas (Barcelona, 1954). Va néixer al barceloní barri del Poblenou, filla d’una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules “li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia”. Es va llicenciar en Filologia Catalana l’any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades i ha col·laborat amb un bon nombre d’editorials. Entre els seus llibres destaquen Lior (Cruïlla, 1995) i Un estiu amb l’Anna (Cruïlla, 1996), que l’han fet viatjar per tot Catalunya i per les illes, visitant escoles i parlant amb els joves estudiants. També cal destacar la sèrie de la tieta Adela (La tieta Adela a Nova York, Posa una tieta Adela a la teva vida…), adreçada a nens i nenes a partir de vuit anys i que ha assolit una bona popularitat entre el lectors a qui s’adreça. Entre les publicacions més recents, destaca la trilogia Grans Viatges publicada per Bambú (Heka, Raidho i Koknom), publicada en català i castellà. Així com la darrera obra publicada, El perfum de les llimones (Ara Editorial), sobre l’exili català després de la Guerra Civil. Actualment viu al petit poble de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Ha deixat les aules i es dedica a escriure de manera exclusiva.
Sinopsi
Barcelona, 1917. La Laia Calvet acaba d’entrar com a dependenta als magatzems Santa Eulàlia del
Pla de la Boqueria, on de seguida farà amistat amb la fi lla del director. La seva vida anirà paral·lela a l’evolució de l’empresa, i l’amor sorgirà enmig de col·leccions de moda femenina de creació pròpia de la botiga, plorarà el desamor mentre la seva carrera va en ascens fi ns arribar a ser l’encarregada de la botiga, viurà la incertesa i el dolor durant la Guerra Civil i descobrirà nous horitzons coincidint amb l’obertura de la mítica botiga de Passeig de Gràcia.
Santa Eulàlia, de Ciutat Vella a Passeig de Gràcia: l’evolució vital d’una noia dins l’univers de glamour i elegància de la mítica botiga barcelonina.
Ressenya
La moda i els magatzems Santa Eulalia són els eixos sobre el que gravita aquesta novel·la històrica de l’escriptora Núria Pradas, una obra publicada en català per l’editorial Columna que té al darrere una important feina de recerca.
L’empresa familiar Santa Eulalia és l’escenari triat per mostrar el dia a dia de les distintes classes socials barcelonines. El negoci neix l’any 1843 al número 1 del pla de la Boqueria i encara avui la quarta generació aixeca cada dia la persiana de les botigues del Passeig de Gràcia.
Així doncs, l’autora s’ha pogut entrevistar amb un dels hereus dels protagonistes; el Sr. Lluís Sans, l’actual gerent de Santa Eulàlia que, encantat amb la idea, li facilità trobades amb antics treballadors de la Casa, delerosos per compartir les experiències viscudes. El resultat és una novel·la que enganxa i emociona, una història rigorosament documentada i ben escrita que reflecteix l’ambient d’una època intensa i difícil a la ciutat Condal; les dècades compreses entre els feliços anys vint i els anys quaranta del segle passat.
Som l’any 1917, Santa Eulalia, l’empresa familiar dels Molins a la ficció, ha de continuar tot i el sotrac que la prematura mort del cap de família els suposa. L’Antoni, l’amo dels magatzems ja no hi és i ara l’Andreu s’haurà de posar al capdavant i assumir la responsabilitat a què estava destinat. Només té 22 anys, però està preparat, du el negoci a la sang i no ho dubte; se’n sortirà. En aquells moments la botiga només ven teixits, algun complement i confecciona roba a mida. Però l’Andreu Molins no és només un bon empresari, és també un emprenedor que no es conforma, i per això, quan el tarambana del Ferran Clos recau en la botiga, amb la seva habilitat innata pel disseny, L’Antoni Molins s’engresca i junts llancen una col·lecció pròpia. És l’inici de l’alta costura i les desfilades a Barcelona (1926).
El somni de la Laia Calvet no era treballar a Santa Eulalia però la necessitat constreny. Ella encarna el proletariat de l’època, els homes i dones amb llargues jornades laborals i poques satisfaccions personals. Ha entrat com a aprenenta a la botiga perquè la seva mare és l’encarregada de les modistes, però a ella atendre a les clientes li resulta tediós. La Laia vol volar, vol viure, vol ser feliç, i sobretot vol que el Ferran l’estimi. Però res surt com ella espera i així les coses Santa Eulalia resultarà ser, no només un sosteniment sinó el seu món.
I és que el context polític i social de les tres dècades plasmades a la novel·la, és força convuls. Tres sistemes s’encadenen al govern; la dictadura de Primo de Rivera, la República i, després de la Guerra Civil, el règim feixista. La població, tant la burgesia com el proletariat, serà abocada a viure períodes d’incertesa, de desordre i de violència extrema. Serà en molts d’aquests moments de desesperació que els magatzems Santa Eulalia s’erigiran com una taula de salvació pels seus treballadors. Una institució estable que, gràcies a la direcció d’un patró generós i empàtic, i a la fidelitat i compromís dels seus treballadors, va ser capaç d’esquivar les nombroses bales que es disparaven en aquells temps.
