«Un rastre de violència»
Mark O’Connell. Traducció de Carme Geronès. Editorial Comanegra.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Un rastre de violència, és la història real d’uns crims comesos a Dublín l’any 1982 per Malcolm Macarthur. Macarthur, un intel·lectual de l’alta societat irlandesa que no havia treballat mai, quan comptava trenta-set anys i a causa d’una crisi econòmica important —ell era casat i amb un fill de pocs anys—, va decidir cometre un robatori a mà armada, quelcom habitual en aquella època a Dublín.
A Macarthur, el fet se li’n va anar de les mans. Per aconseguir el que necessitava per cometre el robatori, un cotxe i una pistola, va matar dues persones de manera absurda i cruel. A més, quan la policia el buscava, no se li’n va ocórrer altra cosa que romandre com a convidat a casa del fiscal general d’Irlanda, Patrick Connolly, en una zona benestant i exclusiva de Dublín on l’autor d’aquest llibre, Mark O’Connor, explicarà que els seus avis vivien en el bloc del costat on s’havia amagat Macarthur.
Mark O’Connor va fer el doctorat al Trinity College de Dublín sobre John Banville. Banville, en un dels seus llibres més famosos The Book of Evidence, 1989, publicat aquí per Anagrama com El libro de las pruebas, va basar el seu personatge, un assassí molt tèrbol, en Malcolm Macarthur. De fet, existeix una anècdota molt curiosa i és que Macarthur va assistir una vegada complida la condemna de trenta anys pel doble homicidi, a una conferència sobre un assagista on Banville participava. Banville que el va reconèixer entre el públic, va marxar quasi precipitadament i va evitar qualsevol intent d’apropament per part de Macarthur.
Aquesta i altres trobades pel carrer amb Macarthur, va fer que germinés en Mark O’Connor la idea d’escriure un llibre sobre Malcolm Macarthur. Una vegada hi va poder parlar amb ell, Macarthur va estar d’acord però amb la condició de no explicar res dels assassinats perquè havia estat condemnat a cadena perpètua i per bona conducta va poder sortir al cap de trenta anys. Si incomplia les condicions imposades, podia tornar a la presó si revelava quelcom dels homicidis a mitjans de comunicació.
I així s’inicia aquest llibre singular classificat com a true crime on l’entrevistat se’ns farà un home difícil d’analitzar. Un home que empra un llenguatge culte i estrany per a tot allò que explica: des de la seva infantesa i les relacions familiars o sentimentals.
L’autor, que arriba a preocupar-se molt pel vincle que desenvolupa amb Macarthur —de fet l’angoixa que en certs moments oblidi que està parlant amb un assassí o que truqui cada nit a casa seva on romana la seva filla—, desconfiarà molt del que se li explica, que sigui veritat o mentida, en un home que per a parlar dels crims fa servir l’expressió de ‘persones mortes’ o voler robar un banc ho descriu com una ‘aventura’.
Mark O’Connor ha construït un joc d’ombres constant i força dramàtic a Un rastre de violència. De fet, el mateix John Banville, ha qualificat el llibre d’obra mestra.
Jo el definiria com a pertorbador.
***
AUTOR
Mark O’Connell (Kilkenny, 1979) és un escriptor irlandès, doctorat en Literatura Anglesa al Trinity College, que col·labora regularment al New Yorker, The Guardian i la New York Review of Books. Amb el seu primer llibre, To Be a Machine, ja va rebre diversos premis: el primer premi Rooney i el premi Wellcome Book. També va ser finalista al premi Baillie Gifford. El seu segon llibre, Notes From an Apocalypse, va ser nominat al premi Wainwright. Un rastre de violència, que ja acumula premis i elogis d’autors internacionals, és la primera obra que en podrem llegir en català.
TRADUCTORA
Carme Geronès és traductora de més de dues-centes obres de l’anglès o el francès al català. Entre elles destaquem les traduccions d’autors com Louis Althusser, Edward Anderson, Roald Dahl, Ildefonso Falcones, John Grisham, Patricia Highsmith, Henry Kissinger, Milan Kundera, Doris Lessing, Frederic Manning, Jules Verne, entre altres.
