«Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona»
Stefan Zweig. Traducció Clara Formosa. Viena Edicions, col·lecció Petits Plaers.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona és un clàssic de la literatura on l’autor, Stefan Zweig, en un relat de només cent vint-i-vuit pàgines escrites al 1.927, fa un desplegament exquisit del que se’n diu ‘novel·la literària’ amb una tècnica narrativa immillorable on la primera persona, Zweig hi destacava, s’escau gairebé perfecte per a un relat intimista i emotiu.
A començament del segle passat, una distingida dama anglesa que s’allotja en un hotel de la costa francesa, li confessarà a un altre hoste de l’hotel, que, durant vint-i-quatre hores quan tenia quaranta i pocs anys, va sucumbir a la passió amb un desconegut; un jugador.
He llegit en tres ocasions Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona: la primera amb una edat excessivament jove, en una d’aquelles edicions en castellà de El Circulo de lectores que tenia dibuixada una ruleta a la coberta. En aquella primera lectura, no vaig entendre gairebé res. Una segona lectura ja amb força més edat i en una edició molt acurada també en castellà de Acantilado, vaig trobar la novel·la un pèl carrinclona. Ara, llegida ja amb l’edat de la maduresa i en la magnífica edició de Viena, m’ha semblat senzillament sublim perquè potser ho he observat amb la distància dels anys (gairebé un segle després que en Zweig l’escrivís 1.927 i ara 2.024). Per tant, crec que dir a vegades que tal o tal altre llibre ha envellit malament, potser, només potser, podria ser un exercici de supèrbia perquè el llibre és inamovible i som nosaltres els que canviem.
Feta aquesta petita argumentació, he de dir que ara, la narració en primera persona de la protagonista, de la que no sabrem el nom ni tampoc el nom del jugador perquè l’autor branda com una mena de confidencialitat dins de la ficció en un doble joc força atractiu, m’ha semblat admirable.
El desenvolupament del discurs que omple pàgines i pàgines d’algú que relata el canvi que va experimentar la seva vida en vint-i-quatre hores, l’he considerat, ara, magistral. Magistral per la construcció i execució de Zweig en una al·locució elegant i intimista on l’interès va progressivament a més. Una situació poc convencional que en lloc de semblar inversemblant —mirant-ho fredament sense la gran narrativa d’en Zweig ho podria ser—, és pràcticament assumida amb naturalitat pels lectors.
Novel·la curta, relat llarg, Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona és d’aquells llibres que mereixen diverses lectures durant la nostra vida perquè sempre ens oferirà una visió diferent. I no són gaires els llibres dignes de diverses relectures.
***
(Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942). És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Nascut en el si d’una família jueva acomodada, va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaquen especialment Carta d’una desconeguda (1922) i Novel·la d’escacs (1941)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, es va suïcidar.
