Aquesta nit no parlis amb ningú. Josep Sampere. Editorial Males Herbes.
Josep Sampere Martí (Igualada, 1963). Escriptor i traductor. Ha traduït més de dos-cents llibres de l’anglès i del francès, inclosos els èxits editorials de les sèries Molly Moon i El Capità Calçotets editades ambdues per l’Editorial Cruïlla. És coautor amb Antonio Ortí deLeyendas urbanas en España, un assaig sobre el folklore contemporani i d’una edició ampliada sota el títol Leyendas urbanas.
Va ser finalista de la quarta edició del Premio Tristana de Novela Fantástica amb l’obra Cinco lágrimas verdes i va obtenir la Flor Natural en els Primers Jocs Florals d’Igualada, convocats per Poesia Viva, amb el poema La casa embruixada. Va ser l’artífex de l’espectacleJosep Sampere: banda sonora original, amb la col·laboració de Poesia Viva, un recital videopoètic. Per a ell, escriure és deixar-se embruixar pels fantasmes que habiten les paraules, però aturant-se abans que el posseeixin.
Sinospsi
L’Òscar Malet és un actor famós en hores baixes. Viatja sol per capitals de comarca interpretant un monòleg de terror. Tot sovint se li acosten admiradores amb propostes nocturnes, però sempre acaba dormint sol. El seu germà petit, l’Àngel, és un adolescent amb problemes d’angoixa a qui les noies no fan cas. El pare d’ambdós es diu Eduard, i s’acaba de divorciar. Tots tres tenen problemes amb les dones, i, aquesta nit, seria millor que cap d’ells parlés amb ningú. “Aquesta nit no parlis amb ningú!” és una història de fantasmes poc convencional, narrada amb un ritme frenètic i una prosa àgil, que suposa una de les incursions en la literatura de terror més sòlides de la nova literatura catalana.
Ressenya
Aquesta nit no parlis amb ningú va arribar a les meves mans per la recomanació d’un llibreter. He de reconèixer que el vaig comprar més per la confiança del que me’l recomanava que per altra cosa però també he de dir que no tenia posades gaires expectatives. Ara he de dir que em vaig equivocar.
I és que tots sabem que si les històries de fantasmes no fan por, són històries burletes i fins i tot grotesques. N’hem llegit ja masses i també hem vist moltes sèries B per saber que per fer i sentir por, cal molt més que només sang i fetge. Doncs Aquesta nit no parlis amb ningú no té gens de sang i fetge però és que no li cal. Només amb un parell d’escenes ben visuals i els apunts que ens donarà el seu autor, Josep Sampere, serà suficient per passar una bona estona amb la por ficada al cos.
L’Àngel és el germà petit de l’Òscar: un actor de monòlegs de terror que passa molt temps viatjant per les comarques amb poc temps per al seu germà, l’Àngel. El pare de tots dos, s’acaba de separar. Tots tres tenen en comú el no tenir gaire sort amb les dones. Un dia, l’Àngel, amb problemes d’angoixa, haurà de fer nit a un hotel per causa d’un despreniment a la carretera, l’autocar que el duia a casa no podrà continuar; a més, rebrà una trucada del seu pare que li dirà que sobretot, en cap cas, parli amb ningú.
Just a l’inici de la lectura d’Aquesta nit no parlis amb ningú, ens trobarem, curiosament, amb un parell de clixés -els més típics de qualsevol història moderna i antiga de fantasmes-, que ens sorprendran, fins i tot, trobar-los de tan gastats que estan. Però, estranyament, en tot el conjunt i, el que és més important, el que es desenvoluparà posteriorment a la novel·la, funcionen i tenen el seu perquè.
Josep Sampere ha creat una novel·la de misteri ben enquadrada, amb una trama sòlida i amb una evolució molt bona. De fet, els aspectes visuals estan molt bé treballats i donen molta coherència a tot el conjunt.
Un punt a destacar del llibre a més de la bona ambientació visual, són els diàlegs, abundants, que ofereix la trama. Si les novel·les de terror són molt d’oferir mitjançant els aspectes narratius la seva capacitat per poder arribar al lector, Josep Sampere s’arrisca oferint prolífiques converses que per ben fetes també funcionen. Igualment, l’èpica és també força bona i ens oferirà paràgrafs de qualitat:
Era una dona, amb una cabellera llarga i ondulada. Duia els llavis i els ulls exageradament pintats: li ressaltaven a la cara oval i blanca com tres marques dibuixades al carbó. Portava una camisa de dormir d’un blanc emmidonat, i les mans, molt pàl·lides, descansaven sobre els llençols clars. Les ungles, pintades també de color fosc, eren deu rèpliques minúscules de l’oval de la cara.
Trobarem una narrativa àgil, una història vibrant que ens mantindrà força tensos, un suspens molt alt i una atmosfera tèrbola. Un bon llibre per patir -és la finalitat dels llibres de terror i suspens-, i gaudir.
