Camins sense retorn. Josep Masanés. Llibres del Delicte.
Josep Masanés (Barcelona 1967), és guanyador del XXIX Premi de Novel·la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Cossetània 2012), amb una excell·lent acollida per part de la crítica i els lectors. Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramn Llull 2013. Guanyador del Premi de Novel·la de Sóller 2015. Amb Camins sense retorn va guanyar el 25è Premi de Novel·la Josep Saperas organitzat per Òmnium Cultural del Vallès Oriental. Recentment, obté el Premi Ciutat d’Eivissa de literatura 2015 amb La putrefacció de la llum. Des de l’any 2004 resideix a Menorca.
Sinopsi
Dos joves germans irlandesos són obligats a abandonar el seu país i allistar-se en un vaixell de la marina anglesa l’any 1780. A bord del vaixell, comandat per un vell contramestre sense cap tipus d’humanitat que els tracta com esclaus, desembarquen a l’illa de Menorca, en aquell moment sota dominació anglesa. És tot just abans de l’atac de l’exèrcit espanyol, que aspira a recuperar l’illa, i al que la tripulació del vaixell ha de fer front.
Mentre duren el atacs, entre l’enyor de la mare i la terra més les pors i els patiments, els dos germans planegen desertar. Però la vigilància dels comandaments del vaixell no els ho posarà gens fàcil. Mentrestant ells ja no són els mateixos joves innocents que van deixar enrere les costes d’Irlanda.
Ressenya
Les aventures de dos germans irlandesos en el segle XVIII, Willie i Austin Tibbets, que són forçats a allistar-se en un vaixell de la marina anglesa -de fet són capturats a Irlanda gairebé com a esclaus-, és l’argument de Camins sense retorn. Corre l’any 1780 i, a bord del navili de guerra Temerary, posaran rumb cap a l’illa de Menorca per lluitar contra els espanyols que aspiren a recuperar l’illa. Els nois, enyorats de la terra que els va veure néixer i de la seva mare, rebran el tracte ignominiós del contramestre del vaixell, anomenat Davies. I aixì, d’aquesta manera, s’iniciarà un camí d’aprenentatge i qui sap si sense retorn.
En una novel·la de 153 pàgines, Josep Masanés construeix un petit microcosmos entorn als germans i la batalla en la qual es veuen embolicats en l’illa de Menorca, dins d’un univers major com és l’anomenada Guerra d’Independència dels Estats Units, on espanyols i francesos van fer front comú contra el Regne Unit a Europa. Menorca, sota el domini dels anglesos i la fortalesa de Sant Felip en Maó com a refugi, serà l’eix central de la contesa entre anglesos i espanyols, guanyant aquests últims el combat. La línia argumental del llibre, ens narrarà els moments convulsos d’una època sota el prisma d’els germans que viuran experiències feridores en un lloc desconegut i entre estranys.
Va pensar que el món a vegades és massa petit. Perquè l’únic món és aquell que podem ataüllar amb la vida i el record.
El futur incert de Willie i Austin farà de la trama de Camins sense retorn quelcom tràgic. Passarem per alt les aromes o els bells colors blaus del cel o del mar de Menorca per viure i sentir l’angoixa d’uns nois forçats a ser soldats, presoners d’un destí imprecís. Per altre banda, l’interès estratègic i militar que desperta un petit lloc de les Illes Balears, crearà un entorn ombrívol, per avariciós, molt bé reflectit: uns temps de guerra i d’invasions on el menys important és saber què passarà amb els habitants de la terra envaïda i fins i tot amb els soldats combatents, simples peces d’un joc poderós.
Josep Masanés disposa d‘un estil narratiu elegant i ric en matisos; amb una prosa descriptiva molt bella, impregna a l’obra d’una malenconia que es transmet al lector. Camins sense retorn és un llibre que ens podria parlar de les gestes d’un combat però la novel·la fa un pas més enllà i busca les arrels de la pròpia illa de Menorca i de les persones que es van veure involucrades, sense buscar-ho, en la contesa. Un llibre petit en volum de pàgines però gran en l’ambientació i en la història d’una illa del mar Mediterrani.