Amy & Isabelle. Elizabeth Strout. Traducció Anna Mauri Batlle. Edicions 62.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Vaig conèixer a Elizabeth Strout amb el llibre «Me llamo Lucy Barton», llegit en castellà, dos anys enrera i és necessari explicar abans el que em va semblar aquella novel·la per les diferències que presenta amb aquesta. L’autora és una escriptora amb una qualitat molt alta i ha estat premiada en diverses ocasions. De fet, la narrativa a més de brillant —els paràgrafs, l’estructura, la puntuació, és de deu—, és d’aquelles narratives quasi plàcides que sense adonar-te’n t’introdueix en el seu món encara que la història en un primer moment sembli que no té una força visible. Però en té i molta, ja que «Me llamo Lucy Barton» és una història molt dura —és una quasi autobiografia novel·lada que ens parla d’una escriptora que va pertànyer a una família de classe social molt baixa, els anomenats white trash—, però contràriament al que faria un altre autor, el llibre és al·lusiu. És a dir, encara que està relatant tota una sèrie de misèries, ho fa de tal manera que el lector se sent traspassat per la narració més que si l’expliquessin amb cruesa. Un treball que em va semblar magnífic encara que reconec que no a tothom li pot agradar aquesta distància amb els fets. Doncs bé, Amy & Isabelle és el contrari d’aquella novel·la, ja que aquí és força descriptiva. Amy & Isabelle és el llibre amb el qual Elizabeth Strout va encetar la seva carrera d’escriptora encara que havia publicat abans alguns relats.
Isabelle és una dona vídua que viu amb la seva filla, Amy, de setze anys, en un petit poble d’Amèrica del Nord. Treballa en una fàbrica d’administrativa i està secretament enamorada del seu cap. Les relacions entre mare i filla no són bones i la comunicació és gairebé inexistent. Un dia arribarà un nou professor de matemàtiques a l’escola on estudia Amy, el Sr. Roberston. Amy se sentirà atreta per ell i aviat s’iniciarà una relació entre tots dos. Amy descobrirà el despertar del sexe i tot canviarà per a ella. El drama arribarà quan Isabelle s’assabenta de la relació de la seva filla amb el Sr. Roberston.
Aquí ens hem d’oblidar d’una història al·lusiva. Tant les descripcions dels sentiments de la mare i de la filla —especialment Isabelle que desplegarà tot un ventall d’emocions destructives com la humiliació per l’engany, la gelosia o fins i tot la certesa de saber-se ignorant i poc culta—, tot està molt representat i descrit com també la relació sexual d’Amy amb el professor. No es tracta d’una nova Lolita ni molt menys, sinó de la commoció i l’odi entre elles.
Amy & Isabelle és una novel·la narrada esplèndidament que parla de sentiments i sobretot de desamor entre Isabelle i Amy. També serà un llibre de personatges com els integrants de l’església o les dones de la fàbrica. Un ambient tancat i opressiu que Elizabeth Strout sap descriure posant-los a tots a la palestra. Un llibre que acabarà amb un final esperançador que fins i tot agrairem després de tantes rancúnies.
El llibre va ser portat al cinema en el 2001 amb un èxit escàs.
***
Elizabeth Strout va néixer a Portland, als Estats Units, i ara viu a Nova York. És professora de llengua i literatura a la Universitat de Manhattan des de fa deu anys, i també ha ensenyat llengua a la New School. Els seus relats han estat publicats en moltes revistes, entre les quals The New Yorker. Amy & Isabelle és la seva primera novel·la amb la qual va obtenir el premi de Los Angeles Times i el Heartland Prize atorgat pel Chicago Tribune.
