L’ordre del dia. Éric Vuillard. Traducció Jordi Martin Lloret. Grup62.
Per Cristina d’@obrirunllibre
«Eren vint-i-quatre, prop dels arbres morts de la riba, vint-i-quatre abrics negres, marrons o color conyac, vint-i-quatre parells d’espatlles farcides de llana, vint-i-quatre americanes i el mateix nombre de pantalons de pinces amb les vores amples. Les ombres entren al gran vestíbul del palau del president de l’Assemblea; tot i que ben aviat ja no hi haurà Assemblea, ni president, i d’aquí a uns quants anys ja ni tan sols hi haurà Parlament, només un munt de runa fumejant.»
Aquest paràgref ens parla dels vint-i-quatre homes que en una reunió secreta van decidir finançar a Hitler i al Partit Nacionalsocialista. Els vint-i-quatre homes eren empresaris alemanys i els vint-i-quatre homes eren, entre d’altres, els gestors de Siemens, Bayer, Telefunken, Krupp AG… Els vint-i-quatre homes volien fer-se més poderosos i rebre favors a canvi. Els vint-i-quatre homes volien moure el món per al seu benefici sense importar-los les conseqüències. Els vint-i-quatre homes, un 20 de febrer de 1933, en una reunió secreta, van tenir com a ordre del dia la que seria la sentència de mort de més de 6.000.000 de persones.
L’ordre del dia és l’últim Premi Gouncourt, 2017, publicat aquí en català aquest passat mes de març. L’escriptor, Éric Vuillard, un desconegut per la gran majoria però amb una gran trajectòria a França, disposa de diversos premis entre ells el Premi Ignatius J. Reilly l’any 2010 amb Conquistadors, una obra històrica. És poeta i també guionista i totes aquestes capacitats queden ben reflectides amb la novel·la L’ordre del dia classificada com «novel·la literària» —aquest terme que el lector no acaba d’entendre—, i dins d’un gènere que també podríem anomenar històric.
Sabrem com Hitler —obsessionat amb què Àustria fos alemanya—, va aconseguir «l’annexió» d’aquests país i les abusives maniobres dels esbirros per conquistar-les així com de la feblesa dels dirigents austríacs. Una part de la història no gaire coneguda que ens fa comprendre també la frevolesa de les persones.
El llibre no és novel·lat encara que tampoc és històric perquè l’autor es pren algunes llicències brillants sobretot en el final on treu una lírica d’una bellesa colpidora. El desenvolupament que disposa L’ordre del dia, de només 144 pàgines, transita entre un recull de dades i una poètica terrorífica que ens fa pensar en les similituts amb altres períodes en el temps i amb la repetició de patrons. El mal sempre insisteix a tornar.
Com curiositat d’aquesta petita gran meravella que és L’ordre del dia, la portada del llibre pertany a una fotografia de Gustav Krupp, un dels vint-i-quatre homes que van acudir a la reunió del 20 de febrer de 1933, empresari de l’acer i gestor del grup Krupp AG. Gustav Krupp va ser processat en el judici de Nuremberg per pràctiques esclavistes amb els presos durant la guerra. A canvi de les seves aportacions econòmiques al Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany, aquest el va ajudar a erradicar els sindicats a les seves fàbriques i el va proveir de mà d’obra esclava. Un dels vint-i-quatre homes que va aconseguir ser recordat per sempre com un dels més vils éssers humans. Cadascun té la seva manera d’obtenir la glòria.
***
Éric Vuillard (Lió, 4 de maig de 1968), és escriptor, cineasta i guionista francès. En 2017 va guanyar el premi Goncourt per la seva novel·la L’ordre du jour.
