Camille

Camille. Pierre Lemaitre. Traducció Albert Pejó. Edicions Bromera.

camille

Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Anna Forestier es troba al lloc i el moment equivocats quan es veu enmig d’un atracament a un banc. Després d’haver rebut uns trets, té la sort de poder sobreviure-hi, però també la desgràcia de recordar la cara de l’agressor. Està en perill, però té una cosa al seu favor: el detectiu Camille Verhœven, un company molt perillós que carrega amb les cicatrius d’una devastadora pèrdua i que trencarà totes les regles amb l’objectiu de protegir la dona que estima.

Després de tres lliuraments emocionants ­−amb les potents i aclamades Irène, Alex i Rosy & John−, arriba el capítol final de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Verhœven. Avançant una vegada més dins d’una xarxa laberíntica amb respostes fora del seu abast, el detectiu s’enfronta ara al cas més terrible de la seva carrera, si això és possible. Amb Camille es tanca el cicle d’aquest petit i tenaç protagonista, capaç de deixar-nos sense alè.

Ressenya

Nova i última novel·la del carismàtic Camille Verhoeven, final de la saga del mateix ja que Pierre Lemaitre no compta amb escriure nous casos d’aquest policia que commou als lectors per la seva baixa alçada —quan s’asseu no toca peus a terra i ha de conduir amb un cotxe adaptat—, comandant de la Brigada Criminal de París. Un policia que s’ha fet un lloc important entre els seguidors de novel·la policíaca gràcies a la primera novel·la de la saga Irène —una novel·la amb detractors per ser una mica predictible—, un llibre que va sorprendre amb un argument nou en recrear crims cèlebres de la novel·la negra i per aquest protagonista de caràcter colèric i sensible al que li agrada pintar retrats. Va seguir la sèrie amb la sorprenent Alex, del millor que es va publicar durant el 2015.  Vam tenir un petit aperitiu abans de l’últim lliurament amb Rosy & John; i ara, arriba el tancament definitiu amb Camille.

Penso que concloure la sèrie amb quatre lliuraments —Pierre Lemaitre volia tancar amb tres però “es va colar” Rosy & John—, és d’allò més encertat per guardar un bon record i no seguir cremant al seu protagonista Camille Verhoeven, ja que els lectors podríem passar de l’amor a a l’atipament més absolut cap al personatge, a semblança amb altres policies serials que els seus creadors es neguen a jubilar.

Camille s’inicia amb l’atracament a una joieria on una dona, Anne Forestier, es trobarà atrapada en ell casualment i serà brutalment apallissada salvant la vida de miracle. Però hi ha un problema i és que la dona ha pogut veure la cara dels atracadors abans que aquests utilitzin els seus passamuntanyes. Anne Forestier comptarà amb l’ajuda de Camille Verhoeven ja que és una amiga molt propera a aquest. Camille intentarà protegir-la dels homes que la persegueixen, costi el que costi fins i tot saltant-se les ordres dels seus superiors o actuar al marge de la llei.

Cal reconèixer que Pierre Lemaitre ha sabut donar el punt exacte de sensibilitat, duresa, tendresa o amor en el seu petit personatge fent que el lector empatitzi amb Camille Verhoeven. A més, la trama de Camille, i també les anteriors, són extremadament visuals i amb un ritme frenètic. L’inici d’aquesta última novel·la, amb l’atracament i la brutalitat dels atracadors cap a la dona, és delirant per la seva rapidesa, per uns fotogrames com un guió cinematogràfic i pel detall mil·limètric del temps d’aquest capítol que Pierre Lemaitre domina amb gran perícia. De fet, tota la novel·la disposarà d’una velocitat extrema en contenir la història únicament tres dies en la vida del comandant. Tres dies que es convertiran en una bogeria i que, a semblança de l’anterior novel·la, el termini del temps anirà transcorrent com espasa de Dàmocles fent que el lector es vegi ficat de ple en una lectura compulsiva.

La prosa de Pierre Lemaitre és molt bona, sabent mesurar també les paraules i les oracions en un punt just i sense ser recurrent en les manifestacions o reflexions de Camille o descrivint l’estat anímic dels personatges sense caure en cursileries, sinó amb una efectivitat perfilant als protagonistes, molt alta. Amb una ambientació senzilla, el llibre descansa en un tant per cent molt elevat en tres protagonistes. Un d’ells ho coneixerem gràcies a una veu omniscient en primera persona que s’anirà intercalant en la trama. I realitzar una història vibrant amb un escenari tan escàs i sense interferències ni distraccions és molt difícil pel que Camille es presenta com un molt bon tancament de la saga —encara que sense aconseguir a la fantàstica Alex,— però amb centelleigs de mestratge absoluts gràcies a la professionalitat amb que es troba estructurada, narrada i desenvolupada, amb diversos moments on s’aconsegueix un clímax molt alt. Un tancament del cercle que deixarà un llistó molt alt per als casos del comandant Camille Verhoeven i un bon record. Una saga, la de Pierre Lemaitre, executada amb gran habilitat i ofici, i amb una escenificació, francament, brutal.

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *