Cançó de pluja. Josep Maria de Segarra.
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà…
Gotes de pluja, gardènia que es bada…
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d’aigua en els vidres quiets…
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se’n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna…
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Maria Antònia
La pluja i el cor meu,
es el cor bonic meu i teu ,
la pluja ens desperta i el cor ens betega.
pluja bonica, no ens dejis mai de mullar,
les teves gotes, son necesaries pel sentit
bonics esquitxos de la aigua que ens arriba
des del cel fins aquí que ens portes Tu.
Sigues maca i bonica que aviat te mirarem
amb sorpressa i alegria d’haver fet el teu
paper humit i en ganes d’arribar a la terra
d’aquí. Fins aviat gotes boniques.
la Poetessa MA