Cap a la bellesa. David Foenkinos. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Grup62.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Cap a la bellesa, el nou libre publicat de David Foenkinos a casa nostra —Foenkinos és Premi Goncourt des Lycéens i Premi Renaudot 2014 amb la seva novel·la Charlotte—, ens parlarà de la cerca de la bellesa com remei pel sofriment. Així coneixerem al professor de Belles Arts de Lió, Antoine Duris, que un bon dia decideix deixar-ho tot i marxar cap a París com a vigilant del museu d’Orsay. La seva tasca, avorrida i d’una categoria impensable a les seves capacitats, veurà passar els dies precisament a la sala dedicada a Modigliani del que ell n’és especialista. La directora de RH del museu, Mathilde Mattel, l’ha vist en diverses ocasions parlant amb el retrat de Jeanne Hébuterne, la parella de Modigliani, que va disposar d’un tràgic final.
«El Museu d’Orsay, a París, és una antiga estació de tren. Això fa que el passat deixi una empremta insòlita damunt el present. Entre els Manet i els Monet, podem deixar volar la imaginació i evocar els combois arribant enmig dels quadres. Ara, hi ha uns altres viatges. Potser alguns dels visitants s’han fixat en Antoine Duris, immòbil davant l’edifici. Sembla com caigut del cel, estupefacte de ser allà. Estupefacció és la paraula que millor pot definir el que sent en aquest moment».
El llibre començarà amb el misteri del perquè l’Antoine Duris decideix abandonar-ho tot. Sabrem d’un home que està en un punt on només necessita veure bellesa en el seu entorn a causa d’un patiment profund i que no podrem esbrinar. Encara que sí que existeix un moment clau on l’autor ens dóna una pista, la novel·la, que semblava una novel·la escrita i enfocada més a la qualitat de la narrativa que ens parlaria de la necessitat de rodejar-nos de coses boniques quan estem patint —més aviat una narrativa enfocada en ‘novel·la literària—, a mesura que avança, sembla com si el llibre perdés certa embranzida en trigar pot ser massa en destapar-se l’enigma. Molt a poc a poc anirem coneixent la vida de l’Antoine però finalment arribarà el moment límit en què el llibre deu fer un tomb. I el fa. Aleshores serà quan descobrirem el motiu de la cerca desesperada del professor i, per sorpresa del lector, Cap a la bellesa realitzarà un gran canvi en girar la trama dins el món criminal, destapant el dolor terrible de les persones que el pateixen.
Escrita amb força qualitat, no oblidem que estem parlant d’en David Foenkinos, i traduïda amb molta habilitat per Pau Joan Hernàndez, aquest últim llibre de l’autor ens sorprendrà pel gir que li donarà a la novel·la i sabrem com dins de la bellesa pot existir també la monstruositat.
Cap a la bellesa, un llibre que sorprendrà pel calat de l’argument i que es troba escrit amb destresa.
***
Nascut a París el 1974, David Foenkinos va estudiar Lletres a la Sorbona i es va formar com a músic de jazz. És autor de diverses novel·les, entre les quals destaca La delicadesa, que va suposar la seva consagració literària i va ser adaptada al cinema pel mateix autor i el seu germà, Stéphane Foenkinos, i interpretada per Audrey Tautou i François Damiens. Charlotte és la seva última obra, que ha obtingut els premis Renaudot i Goncourt des Lycéens 2014.
