El ferrocarril subterrani. Colson Whitehead. Traducció Albert Torrescasana. Edicions del Periscopi.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Aquesta és la història de Cora, una adolescent esclava d’una plantació de cotó a Geòrgia. Cora és filla i néta de negres captives. Va ser abandonada per la seva mare que va fugir a la recerca de l’anhelada llibertat i ha estat criada per la seva àvia Ajarry, una dona venuda en diverses ocasions al llarg de la seva vida. En la plantació dels Randall, Cora és una marginada, una noia rara a la qual temen i detesten a parts iguals els seus congèneres excepte Caesar, un noi de Virgínia que li proposa escapar junts. Caesar li parlarà de «el ferrocarril subterrani».
El ferrocarril subterrani va ser una organització clandestina que va ajudar i va buscar refugi als esclaus que escapaven de propietats. Les rutes eren diverses i els que conduïen als fugits a través d’aquestes rutes eren els anomenats «maquinistes». Les «estacions» eren cases i amagatalls d’acolliment on es recaptava informació sobre els possibles itineraris i els «passatgers» eren els propis evadits. Colson Whitehead fa un pas més enllà i encara que pren com a referència aquesta organització d’activistes —va operar des del segle XIX fins a finalitzada la Guerra de Secessió—, en el seu llibre El ferrocarril subterrani, recrea estacions i trens autèntics en el subsòl: una xarxa providencial i un bufo de llibertat per als captius per a una metàfora bella i misteriosa.
Premi Pulitzer 2017 i National Book Award 2016, entre altres guardons, El ferrocarril subterrani no és una altra novel·la més sobre l’esclavitud a Amèrica sinó un viatge autèntic i iniciàtic d’una adolescent que mossega amb força el seu dret a ser lliure. Encara que novel·la coral, aquest llibre és Cora: la forma de veure la vida, la manera d’entendre l’esclavitud o la seva inexperiencia com a dona sobirana. Això és el que farà precisament que El ferrocarril subterrani prengui una energia especial i diferent.
Algunes veus han destacat que encara que és una novel·la crua —és inevitable que existeixin passatges de gran aspror en el llibre—, en alguns aspectes no s’aprofundeix d’una manera rotunda. I aquí és on resideix per a mi, la gran perícia de l’autor i la gran diferència d’aquest llibre respecte a uns altres que han tractat el mateix tema: aquí es fa al·lusió a «tots» els aspectes humiliants de l’esclavitud —l’enviliment de l’ésser humà comès per un altre ésser humà que es considera superior—, i no només es destaca aquells actes aclaparants i aterridors com poden ser els càstigs, les tortures o les violacions —encara que els hi ha—.
«El Nanny havia salpat de Liverpool i havia fet dues escales prèvies en la Costa d’Or. El capità alternava les adquisicions per no acabar amb un carregament d’un únic temperament i cultura. A saber què tipus de motí podrien tramar els captius de compartir un idioma comú».
El ritme narratiu de El ferrocarril subterrani és constant. El pas de Cora per diferents estats, la persecució a la qual es veurà sotmesa per part de Ridgeway, un caçador d’esclaus fugits, i les experiències que obtindrà de cada lloc en el qual s’establirà —atenció al control de natalitat o a un museu d’història—, és el punt més enriquidor d’aquest llibre. D’altra banda, Colson Whitehead aprofita també per parlar-nos sobre un altre extermini, el dels nadius americans en la veu d’un dels seus personatges:
«La raça blanca creu, ho creu amb tota la seva ànima, que està en el seu dret d’apropiar-se de la terra. De matar indis. De fer la guerra. D’esclavitzar als seus germans. Si hi ha justícia al món, aquesta nació no deuria existir perquè està fundada en l’assassinat, en el robatori i la crueltat.»
Colson Whitehead ha sabut crear una narrativa que flueix per la història de l’esclavitud a Amèrica amb una aparent senzillesa, unes vegades al·lusiva, altres terminant, creada amb gran personalitat. Un llibre entre al·legòric i real que destaca per la seva rotunditat però també per la seva bellesa. Els personatges d’aquesta novel·la mostraran tots els matisos que compon l’ésser humà, prenent un significat especial per a cada moment del llibre. Llibre que ens descobrirà que encara es pot dir molt sobre l’esclavitud i, el més important, d’una altra manera.
***
Colson Whitehead, escriptor i professor universitari, va néixer el 1969 i ha crescut a Manhattan. Autor de diverses obres de ficció i assaig, ha revolucionat l’escenari literari estatunidenc amb la seva última obra, El ferrocarril subterrani, amb la qual ha obtingut els prestigiosos National Book Award 2016 i el premi Pulitzer d’obres de ficció 2017.
Albert Torrescasana (Manresa, 1974), és llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant els últims vint anys ha vessat al català autors com Lucia Berlin, Agatha Christie, Arthur Conan Doyle, Roald Dahl, Junot Díaz, Jeffrey Eugenides, Alfred Hayes, Kazuo Ishiguro, Hanif Kureishi, H. P. Lovecraft, Ian McEwan, Lorrie Moore, Philip Pullman, James Salter, Vikram Seth i John Williams.
