Radiació de fons. Josep Masanés. Pagès editors.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Radiació de fons —títol que fa referència, suposem, a la teoria del Big Bang—, és l’obra guanyadora del Premi Benet Ribas de Poesia, 2016 —Premis ‘Recvll’—, i és el primer guardó en poesia de l’autor Josep Masanés. El poemari, encara que caldria potser parlar més de prosa poètica, fa un ampli camí per diversos temes: des de la fantasia, sobre revolucions no tan llunyanes o, també, de situacions quotidianes amb un punt important, molt important, de negror i duresa. Fent referència als clàssics en alguns d’ells, el recull fa un total de 36 poemes en prosa que disposen la gran majoria d’un fort component crític.
La revolució és sorda és idiota és sicaria és cruel és manipulable és violenta. La revolució mai no ho canvia tot però ho remena tot i entretant cau algú, algun cap, alguns ronyons, més aviat els meus, els teus, que no pas dels déus.
Alguns d’ells es troben units per un petit lligam i, fins i tot, d’un punt de fusió entre els uns i els altres. La resta són independents i mostren tots els rostres d’una persona: la cara de la tendresa, el dolor, l’abisme o l’aspror. Així com les cares d’un dau que mentre roda per la taula de joc i s’entossudeix a trobar l’equilibri, en els poemes d’en Josep Masanés, ens mostra les cares de manera rotunda, precisa, i amb una forta embranzida de paraules.
Seguir una línea molt fina i mirar de no caure a l’abisme. Les copes dels teus sostens. Les antenes obertes a la infinita radiació de fons que en envolta. La nostra mort i la nostra salvació. Entremig d’aquets camps de partícules dibuixar un mapa, una singladura, i ser capaç de seguir el nord. No voler beure totes les gotes de la pluja. Seguir el Sol.
Somriure i seguir el Sol.
Un poemari breu, clar i categòric fins i tot en les al·legories. Una articulació de paraules amb un engranatge vigorós que segueix el camí que ja ens havia mostrat l’autor en la seva anterior narrativa, força potent.
***
Josep Masanés(Barcelona, 1967). Guanyador de XXIX Premi de Novel·la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (2012). Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013. Guanyador del XXV Premi de Novel·la Josep Saperas amb Camins sense retorn (2015). Guanyador del XXIII Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona amb La paradoxa de Schrödinger (2016), guanyador del XXII Premi de Narrativa de Ciutat d’Eivissa amb La putrefacció de la llum (2016).