El Hambre Invisible. Santi Balmes. Planeta.
Per Victor Espiga
Sovint m’he trobat llegint un llibre amb la sensació que aquell no era el lloc ni el moment adequat. Sovint he tingut la sensació que, pel fet d’haver caigut a les meves mans sense haver triat bé les circumstàncies de l’aterratge, aquell llibre havia perdut l’oportunitat de canviar-me. I és una llàstima, ja que no està un per anar perdent aquestes oportunitats de mutació.
Poques vegades he tingut la sensació contrària. Molt poques vegades he tingut la convicció que el llibre l’havia encertada escollint-me a mi i no a un altre lector, en aquell dia i en aquella hora (ni un segon abans ni una eternitat després) i en aquell lloc de l’univers on van col·lisionar per primera vegada les meves mans amb el tacte de les seves pàgines, començant a formar una nova realitat en expansió.
I justament això és el que m’ha passat amb “El hambre invisible” de Santi Balmes, ja que des de la primera pàgina he tingut la sensació que l’he llegit en el moment vital precís. Llegint-lo, he tingut la sensació que el viatge que fa l’Equilibrista (l’alter ego que agrupa tots els alter egos de Santi Balmes) a la recerca d’Edith és el mateix viatge que he fet jo buscant altres ombres d’altres Ediths. El mateix viatge de tornada que he fet tantes vegades buscant com culpabilitzar-me de totes les pèrdues terrenals i de totes les renuncies existencials de les que he hagut de desprendre’m per ser més lleuger i poder seguir el meu viatge iniciàtic per la meva Bruma particular.
La lectura de “El hambre invisible” és un regal d’aniversari. És un regal que ens fa l’autor a tots aquells que tenim fam de seguir tenint fam, encara que aquesta només sigui invisible. És un regal embolicat amb un títol, que fa la funció de llaç, i que és la clau del cadenat que obre el llibre. “Indicacions: només obrir si necessites saciar la teva fam invisible”, podria posar a la portada.
En aquest llibre Santi Balmes ens regala el seu inconscient, i ens regala les seves pors, les seves inseguretats i la seva culpa. I això ens obliga a buscar dins nostre en busca de l’incansable censor interior que ens fot un calbot cada vegada que pensem alguna cosa que se surt de la norma. El llibre ens obliga a buscar aquest censor interior i treure-li les piles.
L’autor ens obsequia el seu mapa mental, i ens el mostra estenent-lo sobre la taula en forma de llibre per a que en fem el que vulguem. Com tots els regals, aquest també s’ha d’estar preparat per rebre’l: s’ha d’estar preparat per correspondre amb la mateixa sinceritat amb què ha estat escrit, sense criaturades ni rebequeries de nen petit. Només així s’aprofita aquest regal.
I per això el títol és la pista definitiva. Si no saps què és “El hambre invisible”, no cal ni que el comencis.
Santi Balmes, és el compositor i cantat de Love of Lesbian. Abans de “El hambre invisible” l’autor ha publicat “Yo mataré monstruos por ti” (2011), “¿Por qué me comprasteis un walkie-talkie si era hijo único?” (2012), “La doble vida de las hadas” (2014) i “Canción de bruma” (2017).
Psiconauta per convicció, Santi Balmes dissecciona amb la mateixa precisió tant el món conscient com l’inconscient, ja sigui en forma de cançó o de llibre. Sovint les seves creacions transmeten la sensació que són escrites pel bruixot de la nostra tribu: aquell que sap què passa pel teu cap i t’ho roba sense demanar permís.
El hambre invisible el podem considerar part d’una trilogia formada també pel disc “El poeta Halley”, i el llibre “Canción de bruma”.
***
Víctor Espiga i Garrofé (Barcelona 1977). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Metge especialista en Anestesiologia. Metge acupuntor pel COMB. Metge especialista en el tractament d’addiccions.
Podeu llegir els seus relats, els seus poemes i les seves reflexions tant a facebook (Víctor Espiga) com al blog www.lletresigargots.wordpress.com
