14 de juliol. Éric Vuillard. Traducció de Jordi Martin Lloret. Edicions 62.
Per Cristina d’@obrirunllibre
14 de juliol és una crònica sobre el rol del poble francès durant la presa de la Bastilla. Un poble que patia la misèria més absoluta mentre veia les exagerades i desorbitades excentricitats de la monarquia i de l’aristocràcia francesa. Éric Vuillard, que va escriure aquesta narració abans que el seu premiat L’ordre del dia i encara que aquí s’hagi publicat posteriorment, es pot reconèixer fàcilment la seva mà a causa de la narrativa poètica de frases curtes però, sobretot, per també una ambientació personalitzada d’aquells homes i dones com ja ens va fer veure en el Premi Goncourt encara que fos en un altre entorn.
«La fam feia estralls a França. La gent la dinyava. Les collites havien estat dolentes. Força famílies pidolaven per sobreviure. Pertot arreu s’assaltaven combois de gra, es pillaven graners, se saquejaven botigues. Es trencaven els vidres a pedrades, s’esventraven les botes a ganivetades. […] Era un poble de dones i nens, el que es rebel·lava. Un poble d’aturats, també. De sis-cents mil habitants, París tenia vuitanta mil ànimes sense feina ni recursos».
El més destacat d’aquesta narració, és comprovar com l’autor posa nom a aquell poble que va assaltar i va donar el tret de sortida a la Revolució Francesa. De manera minuciosa i detallada, com si ho estigués recreant des d’una talaia i fes la crònica en el bell mig de la revolució, ens presenta a aquells éssers anònims amb nom i cognoms, edat, ofici, i, fins i tot, aparença física perquè no els tornem a veure simplement com una torba o un tumult. Éric Vuillard els desprèn de tot l’anonimat, fent-nos una detallada ‘fitxa’ de cada un d’aquells homes i dones que un bon dia van dir prou, convertint, d’aquesta manera, una novel·la històrica en una de política.
En l’èpica de 14 de juliol, l’autor arriba a fer un desplegament de veus narratives en tercera o segona persona en un exercici de seguretat on no s’aturarà en utilitzar un llenguatge opulent i exquisit força divers. Caldrà destacar l’admirable traducció de Jordi Martin Lloret que dóna a 14 de juliol un caire encara més ric i deliciós, fent d’aquest llibre de 192 pàgines un recorregut plaent amb la seva lectura.
Poc més a dir d’un llibre que sí que respon a l’adjectiu de novel·la literària gràcies a la seva exquisidesa. Un llibre que ens parla d’uns fets per tots coneguts però sota un prisma diferent i personalitzat.
***
