«La dama de les camèlies»
Alexandre Dumas (fill). Traducció Lídia Anoll. Adesiara editorial.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Novel·la inspirada en una experiència real, l’autor, Alexandre Dumas (fill), va escriure el que avui se’n diria un best-seller amb La dama de les camèlies (1848). El llibre, que va tenir un èxit fulgurant, ha estat traduït a diversos idiomes, i també adaptat, sobretot, a la pantalla gran de forma recurrent encara que ens ha deixat una versió meravellosa en òpera: es tracta de ‘La Traviata’ de Giuseppe Verdi i basada en aquesta novel·la. ‘La Traviata’ (1852) que significa en italià ‘la perduda’ o ‘l’extraviada’, és una composició admirable i delicada que també ha traspassat els anys i han estat múltiples les representacions per tot el món i en les millors sales líriques d’arreu.
La novel·la es troba ambientada a París i ens relata l’amor tràgic entre un jove i una prostituta, l’Armand Duval i na Marguerite Gautier. Aquesta serà una història dramàtica que ens enganxarà des del mateix inici gràcies a una narrativa senzilla però de trama molt potent. I encara que ja coneixerem el final perquè se’ns explica a l’inici, la història té tanta força que ens atraparà.
Narrat per dues veus, en un moment donat també s’entrecreua amb alguns episodis epistolars. Ull, que ningú esperi un fulletó de l’època: aquesta és una obra moderna perquè tractarà assumptes com la prostitució, la gelosia, la venjança i, no cal dir-ho, els prejudicis latents.
Els personatges estan molt ben definits i, especialment, el de la Marguerite Gautier: una jove burleta que a mesura que avança el temps i s’enamora de l’Armand, anirà canviant a una jove dolça de molt bon cor.
La dama de les camèlies és un llibre aspre però també tendre per l’amor que sorgeix entre l’Armand i la Marguerite. I sobretot, per una tragèdia i una desesperació anunciada que no podrem defugir.
***
Alexandre Dumas (fill), París, 27 de juliol de 1824, va ser un dels grans autors del segle XIX a França, fill del també novel·lista Alexandre Dumas. L’obra més coneguda d’Alejandro Dumas (fill), va ser La dama de les camelias.
Fill il·legítim, Dumas va ser reconegut pel seu pare i li va procurar una educació de primera classe al cost de separar-lo de la tutela de la seva mare. Sempre va recriminar l’actitud del seu pare respecte a la seva mare i així ho va reflectir en títols com El fill natural (1858).
Després d’abandonar l’internat i acabar els seus primers estudis, Dumas es va instal·lar amb el seu pare i es va convertir en un habitual de la societat parisenca. En aquests anys va conèixer a Marie Dupleiss, dona que li inspiraria per a la seva obra La dama de les camelias (1848), novel·la que va ser adaptada al teatre i va ser traduïda a diversos idiomes. La seva història va ser utilitzada per Verdi per a la seva obra La traviata.
Membre de l’Acadèmia Francesa i mereixedor de la Legió d’Honor que atorga l’estat francès, Dumes va publicar més de deu novel·les i peces de teatre. A destacar, a més de les obres ja esmentades, El cas Clemenceu, que va aconseguir un gran èxit de crítica.
