«Punt d’aranya»
Nerea Pallares. Traducció Eduard Velasco. Edicions del Periscopi.
Per Cristina d’@obrirunllibre
L’Ari arriba a Camariñas per encarregar-se del museu de les puntes de coixí, però encara no és conscient que aviat s’iniciarà la revolta de les dones puntaires del poblet i on ella tindrà també una funció per complir; dones que exerceixen diferents tasques i són mariscadores, treballadores de la conserva o encarregades de les xarxes dels pescadors. Fartes de carregar una dedicació mai reconeguda on sempre només es té en compte els treballs dels homes, invocaran les deïtats de les tres aranyes; un poder ancestral i perillós.
Novel·la coral, Nerea Pallares debuta en la ficció per la porta gran amb un llibre entre poètic i fantàstic, on la realitat d’unes dones menystingudes seran les que portaran el pes d’aquest llibre mariner. ‘Les tres aranyes’, que de seguida ens recordaran a ‘Les tres bruixes’ del Macbeth de Shakespeare, serà el punt atàvic i fantàstic que activarà una rebel·lió mai coneguda i que pot tenir conseqüències greus.
Original i interessant, Punt d’aranya té al capdavant dones que volen fer visible allò que ha estat invisible durant dècades i que encara ho és en l’època actual, el moment en què està ambientat el llibre. Una cadena antiga. Però també se’ns parlarà de la complicitat entre companyes i de l’amistat femenina.
Cal destacar la feina d’Eduard Velasco traduint aquest llibre al català i on les diferents veus faran una narrativa especial i sempre molt personal.
Un llibre bell.
***
Nerea Pallares (Lugo, 1989) és llicenciada en periodisme i té el Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra. És l’autora dels reculls de contes Sidecar (2015) i Los ritos mudos (2021), i alguns dels seus relats s’han inclòs a les antologies Pena negra (2022) i Ellas, las extrañas (2023), una selecció de les escriptores de l’insòlit més destacades del panorama estatal. Punt d’aranya, la seva primera novel·la i l’únic text seu fins ara traduït al català, va guanyar el Premi García Barros el 2025 i es publicarà en diverses llengües, entre les quals el francès i el portuguès.
Eduard Velasco (Barcelona, 1982) és llicenciat en filologia catalana i en filologia gallega. S’ha dedicat a la docència tant de la llengua catalana com de la llengua gallega, a la traducció literària i a la divulgació de les relacions socioculturals entre Galícia i els Països Catalans. És autor dels poemaris Ruído de trens (2015, XXVII Premi Nacional de Poesia Xosemaría Pérez Parallé) i O filósofo coxo (2017, II Premi de Poesia Xosé María Díaz Castro), de la novel·la Os días felices de Benvido Seixas (2019, Premi Antón Losada Diéguez 2020) i del poemari infantil Animalario de ler a diario (2022). Ha traduït del català al gallec textos d’autors com Emili Teixidor, Avel·lí Artís-Gener, Carlota Gurt o Maria-Mercè Marçal; i, del gallec al català, obres de Yolanda Castaño, Brais Lamela, Berta Dávila, Suso de Toro, Olga Novo, Ismael Ramos, Jesús Castro o Lupe Gómez. També va ser cofundador i llibreter, al costat de la poeta Alicia Fernández, de la llibreria especialitzada en poesia Chan da Pólvora, a Santiago de Compostel·la.
