«La passadora»
Laia Perearnau. Columna Edicions.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Una bona ficció sempre té recorregut entre els lectors i és indubtable que La passadora ho és. Una narració històrica on una dona molt jove, arrisca la seva vida per ajudar a homes i dones d’escapar de la guerra i dels nazis a través de les muntanyes.
La Sol és l’espectadora accidental d’un crim al seu poble, Bescaran. Segura que aviat la buscaran per a silenciar-la, fuig cap a Andorra amb l’ajuda de la seva família i s’amagarà entre un grup de contrabandistes. Allà coneixerà l’horror que s’està vivint a Europa, i descobrirà el món dels passadors pirinencs mentre la Gestapo o les SS campen per les muntanyes veïnes per aturar el riu de persones que vol fugir de la ferocitat del nazisme.
Novel·la plena d’acció, Laia Perearnau construeix una història basada en fets reals, incansable. Encara que la trama principal sigui la gent que va arriscar la vida per ajudar altra gent a fugir de l’horror, hi ha tantes aventures i tants personatges, alguns de reals, altres de ficticis, que el lector es veurà passant pàgines sense descans.
La narrativa àgil gens feixuga, el llenguatge directe i la vivacitat dels fets, convertiran La passadora en un llibre àgil, però alhora emocionant per totes aquelles petites-grans històries personals que donaran tendresa a una novel·la que bé podria semblar de primeres, un thriller històric convencional.
L’ambientació de les muntanyes nevades, del pas entre elles per llocs gairebé inaccessibles, els refugis indispensables per descansar, els masos, hostals o hotels, dotaran d’una atmosfera aviat reconeguda per a nosaltres els lectors.
Laia Perearnau ens ha volgut explicar el paper de la dona d’aquella època en la persona de la Sol. Una noia humil de pagès, dedicada al camp, que es farà forta per ajudar als altres. Un llibre entre tendre i dramàtic que ens mostrarà la cara de la gent valenta compromesa amb tota causa humana.
