La roda dels equívocs

«La roda dels equívocs»

Andrea Camilleri. Traducció Pau Vidal. Edicions 62.

Andrea Camilleri

 

Per Cristina d’@obrirunllibre

Nova entrega del creador del comissari Montalbano, Andrea Camilleri, que ens va deixar el mes de juliol d’enguany. Premi Pepe Carvalho 2014 entre altres guardons, La roda dels equívocs és un nou cas d’en Montalbano ambientat com quasi sempre a Vigàta, en l’illa de Sicília.

La roda dels equívocs serà una novel·la que ens parlarà d’aquells malentesos inquietants, on la certesa inicial s’acaba convertint en un resultat imprevisible. També de com podent triar entre dues opcions i tenint el 50% de possibilitats de fer encert, malauradament, la torrada caurà de la banda de la mantega.

Estranyament s’estan produint el que se’n diuen ‘segrestos exprés’. Les afectades són dones, i treballen a entitats bancàries. Per altra banda, un veí del poble desapareixerà tornant d’unes vacances a les Illes Canàries.

Aquest nou cas d’en Montalbano se’ns presenta com un llibre entretingut on destaca de manera precisa el savoir faire de l’escriptor. Un cas que presenta dues trames paral·leles on Andrea Camilleri demostrarà una vegada més el perquè ha estat un escriptor destacat de la novel·la policial.

«A dos quarts de sis del matí, minut amunt minut avall, una mosca que feia estona que semblava morta, enganxada al vidre de la finestra, tot d’un plegat obrí les ales, se les netejà fregant-se-les amb molta cura, arrencà el vol i, després d’un viratge, es va anar a posar al marbre de la tauleta de nit.
Quan va haver considerat amb prou calma la situació,
sortí disparada cap al nariu esquerre d’en Montalbano,
que dormia com un soc.
En el son, el comissari notà una molèstia molt empipadora al nas i no se li acudí altra cosa que clavar-se una bona plantofada a la cara. Però com que el fet d’estar dormint li impedia calcular la força, el mastegot va tenir dues conseqüències immediates: despertar-lo i esberlar-li el nas».

Cal subratllar l’inici d’aquest llibre. Un inici divertit on l’autor ja ens marcarà quines seran les seves intencions i quin és el camí que seguirà per desenvolupar la trama. Una intriga que encara que de seguida esbrinarem qui pot ser el culpable, no sabrem ni el com, i el més important, el perquè, i per tant serà una delícia acompanyar-lo en una novel·la que es presenta en una primera impressió com lleugera, però que a mesura que avancem, porta un bon treball de filigrana.

Andrea Camilleri no abandonarà tampoc en aquest cas, l’entorn mediterrani amb el qual ha pintat sempre les seves novel·les però sobretot, sempre remarcant el perfil dels seus personatges que arrodoniran tot el conjunt. També els habituals que envolten el comissari, estaran molt ben ressenyats i serà com tornar a casa després d’un llarg viatge en el qual no havíem llegit  a Montalbano. I això reconforta.

Un bon cas amb una aparent tenuïtat que ens farà gaudir d’en Camilleri traduït per la magistral mà de Pau Vidal.

***

Andrea Camilleri, director teatral i guionista, va néixer a Sicília el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. Va ser autor de nombrosos llibres, tot i que l’èxit li ha arribat de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L’estructura policíaca d’aquestes històries és més aviat un pretext de l’autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un retrat ben viu de la societat italiana. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubteLa dansa de la gavinaEl joc de pistesEl somirure de l’Angelica El joc dels miralls entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62.

Share Button