«Els impostors»
Pilar Romera. Columna Edicions.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Barcelona 1949. Franco està a punt d’arribar a la ciutat de Barcelona i la maquinària de l’Estat, està molt nerviosa; des de la BPS, Brigada Político-Social de la comissaria de la Via Laietana a Barcelona, fins a alts càrrecs de Madrid. Saben que Barcelona és una ciutat amb rancúnia i amb la fam de les cartilles de racionament; i no les tenen totes. Per altra banda, els barcelonins prou fan malvivint per sortir de la misèria en la qual es troben.
En aquest context, Pilar Romera ens descriurà a quatre personatges principals. Els tres primers són Buenaventura, Miquel i Dora. Buenaventura i Miquel són del bàndol que va perdre la guerra i en la seva fugida a la Catalunya Nord van anar a parar al camp de refugiats de la platja d’Argelers. La Dora, que va restar a Barcelona, ara es troba casada amb Buenaventura i té una feina al Govern Civil. Però és també una perdedora i el seu entorn gris i trist, l’angoixa i sufoca. Tot esclatarà quan l’Albert, germà de la Dora, és detingut i traslladat a Via Laietana, acusat de ser el linotipista d’uns pamflets de grups clandestins universitaris contraris a la dictadura. Per últim, el quart personatge, és en Fuentes. Un policia de la BPS que beu del personatge del capità Renault, de la pel·lícula Casablanca —de fet, el llibre consta de tres parts, i a cada part trobarem diàlegs dels personatges de Casablanca a l’encapçalament— i que és un més de tots els personatges ombrívols que protagonitzen aquesta novel·la.
Els impostors, fa referència a tots els secrets i mentides que hi conviuen amb els protagonistes en un temps de falsedats on tothom fingeix. Els guanyadors i els vençuts. Un temps dur de missa, mantellines i ordre públic pervers on les tortures i els arrestos incontrolats, fills de les purgues durant la guerra civil, sembraran el terror entre la població civil.
Fent salts d’èpoques anteriors per tenir definida tota la relació dels protagonistes a la trama, des de la platja d’Argelers fins a les famílies i llocs de naixement dels personatges, aquesta novel·la està narrada de manera contundent i dura explicada amb aspror i desesperança. La trama, que està específicament dissenyada per sentir la urgència per saber ‘què passarà’, compte amb unes persones amb les quals difícilment empatitzarem però a les que sí que entendrem, ja que són tots supervivents desenganyats.
«Tots eren impostors.
Tots eren covards».
Pilar Romera vol fugir dels estereotips tant de la guerra civil com de la postguerra. I ho aconsegueix amb personatges ni bons ni dolents, ni per prendre partit envers algun d’ells sinó que els defineix amb uns perfils on tots tenen les seves raons per actuar com actuen i el perquè de com perviuen. Uns protagonistes que volen escapar de la penombra en la qual estan immersos, en una novel·la on prima una trama rotunda i intensa que voldrem engolir el més ràpid possible.
***
Pilar Romera (Riba-roja d’Ebre, 1968) es va llicenciar en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, on treballa, i va cursar un màster en realització de guions cinematogràfics i televisius a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autora de les novel·les L’esperit de vidre (1993, X Premi Ribera d’Ebre de narrativa), Dins la boira (Columna-Tresmall, 1997) i Li deien Lola (Columna, 2016). El 2017 va participar en el llibre col·lectiu L’Ebre, un riu literari, i el 2019, en el recull de contes Assassins de l’Ebre. El 2017 va ser guardonada en la primera convocatòria de les Beques d’Escriptura Montserrat Roig, atorgades per l’Ajuntament de Barcelona i la Unesco.