«Les flors perdudes de l’Alice Hart»
Holly Ringland. Traducció de Laia Font Mateu. Editorial Empúries.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Hi ha una classe de llibres harmoniosos que tenen una brillantor única com és el cas de Les flors perdudes de l’Alice Hart, una primera novel·la guanyadora del “Llibre de l’Any de Ficció General ABIA 2019″. La seva autora, Holly Ringland, ha escrit un llibre captivador amb un llenguatge profús que ens parlarà d’una nena, l’Alice Hart, que quedarà òrfena amb 9 anys després d’incendiar-se casa seva i morir cremats els pares. L’Alice, que haurà d’anar a viure amb la seva àvia, una dona de la qual no ha sentit parlar mai, s’ha quedat muda a causa del xoc. Quan arriba a la granja propietat de la June, l’àvia, coneixerà un grup de dones que treballen allà en la granja de flors de l’àvia, i descobrirà el llenguatge secret i mut, així com el significat, de les flors que allà es cultiven.
Novel·la ambientada a Austràlia i que recrearà un període de vint anys, Les flors perdudes de l’Alice Hart és un drama que parlarà sobre secrets familiars, la violència de gènere, i la força de les persones quan es troben en la foscor. Però, sobretot, ens parlarà de les flors i el significat que s’anirà enllaçant amb les necessitats de l’Alice i el seu estat d’ànim. L’entorn magnífic, explicat gràcies al gran encert de l’autora descrivint paisatges, ens portarà des de camps de canya de sucre a la vora del mar fins a un cràter en el desert, sense oblidar-nos de la granja on es cultiven tots tipus de flors i que es troba al costat d’un riu amb un arbre d’eucaliptus gegant que també disposarà d’una història en aquesta ficció.
Ha caiugut una llàgrima delicada
de flor de la passió del meu jardí.
Ja s’acosta la meva estimada,
ja ve, ja s’acosta el meu destí;
la rosa blanca plora «com tarda»
i la vermell crida «es aquí, es aquí»,
l’esperó escolta: «hi sento, hi sento»,
i el lliri murmura «espero».
TENNYSON.
Tots els capítols comencen amb una descripció d’una flor australiana i el seu significat, el nom en llatí, l’origen i la descripció pel seu ús, així com la importància autòctona a Austràlia; també la imatge de la flor. Trobarem referències d’algun poeta com el poema anterior de Tennyson o d’Elizabeth Barret entre d’altres. Els capítols, que no seran curts per un llibre extens de 432 pàgines, recrearan amb minuciositat sentiments, paisatges i reflexions.
Si el llenguatge de les flors s’ha utilitzat diverses vegades en la ficció —ja des de l’època victoriana—, així com el seu poder terapèutic tant amb tractaments curatius del cos o de l’ànima, què té de diferent Les flors perdudes de l’Alice Hart? Ho intentaré explicar: aquest primer llibre de Holly Ringland m’ha captivat totalment pel llenguatge descriptiu, ric i plaent que fa sentir ganes de saber més de la trama gràcies a una narració deliciosa —cal destacar la gran traducció de Laia Font Mateu per un llibre d’una gran complexitat narrativa—.
Les flors perdudes de l’Alice Hart és una primera novel·la tan ben escrita, que donen ganes de no acabar-la mai.
***
Holly Ringland va créixer descalça i salvatge al jardí tropical de la seva mare en la costa de l’est d’Austràlia. El seu interès en cultures i narracions va ser guspirejat per un viatge de dos anys on la seva família la va dur a Amèrica del Nord quan tenia nou anys, vivint dins d’un furgó i viatjant d’un parc nacional a un altre. Holly va treballar per quatre anys dins una comunitat indígena remota al desert d’Austràlia Central. Holly li va obtenir MA dins Creatiu Escriure de la Universitat de Manchester. Els seus assajos i la ficció han estat publicats a diverses antologies i revistes literàries. Ara viu entre el Regne Unit i Austràlia. A qualsevol qüestió, escriure sempre ha estat la resposta.
