No diguis res

No diguis res. Raquel Gámez Serrano. Llibres del Delicte.

Per Cristina d’@obrirunllibre

Són temps feliços. Edit i Jan canvien de llar i marxen a una casa d’un petit poble. Volen ser la família perfecta, en una llar perfecta i amb uns fills perfectes. Però aviat comprovaran que tenir fills no és senzill. De fet, el metge els comunicarà que possiblement no tindran mai descendència. El món que somiaven se’ls hi escapa entre els dits de la mà. Tot canviarà quan adoptin a Demian.

«Un trasllat no deixava de ser una fugida. I la seva actitud era com la de qualsevol que marxa amb l’esperança que la nova casa fos la solució de tots els mals.» 

Nou llibre de l’escriptora Raquel Gámez Serrano, el cinquè i 32 de la Colecció Llibres del Delicte, que ens parlarà en aquesta ocasió sobre una família que persegueix la quimera de ser com marquen els cànons de la societat. Però la llavor de crear damunt d’un terra de fang, té conseqüències.

Com ja es va parlar en la presentació que va fer l’autora Empar Fernández en la Setmana del Llibre en Català de No diguis res, el llibre no és una novel·la negra a l’ús. De fet es tracta més d’un llibre angoixant ple de suspens psicològic que d’una novel·la criminal encara que alguna cosa hi ha… Un suspens molt ben aconseguit i una sèrie de personatges molt foscos que amaguen secrets i deliris. Una novel·la aclaparadora que respira ambigüitat en les motivacions de n’Edit i en Jan. També, altres personatges que envolten a la parella, entre ells, la nouvinguda de Demian, afavorirà l’enigma en ser un nen amb problemes dels quals avui, precisament, se’n parla molt.

El dibuix i patró de la novel·la s’ha de destacar, ja que trobarem un preàmbul força neguitós, i un final amb un epíleg on Raquel Gámez Serrano vol definir el perquè del personatge clau de la novel·la. La prosa, amb diàlegs —tan difícils de fer-los naturals—, i el conjunt de l’estructura són realment bons, ja que aconsegueix assolir l’objectiu del llibre: angoixar i aclaparar amb el que sabem que pot arribar tard o d’hora encara que no sabrem com ni qui. Amb frases curtes i contundents i uns capítols reduïts que afavoreixen una lectura ràpida, l’escriptora no ens vol sorprendre amb un final que ho canviï tot ni fer cap gir per introduir el factor sorpresa sinó que busca i prefereix assolir la culminació amb una explosió de suspens per un llibre de 218 pàgines que es llegirà en un no res.

***

Raquel Gámez Serrano va néixer a Barcelona i, des de petita, la seva passió per la lectura va derivar en un gran interès per escriure. Es va graduar en la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona en Estudis Immobiliaris i de la Construcció. És Tècnic Especialista en Relacions Públiques i està estudiant Educació Social en la Universitat Oberta de Catalunya. Treballa en un ajuntament de la província de Barcelona i és professora experta de la Generalitat de Catalunya en tècniques de venda, màrqueting i orientació laboral, en un programa de qualificació professional inicial.

Share Button