Pluja negra i Metròpoli, dues novel·les criminals del sard Flavio Soriga.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Com ja he comentat diverses vegades, la novel·la criminal mediterrània, aquella que ens parla de llum, de colors, de gastronomia i com no, de persones amb unes arrels culturals similars a les nostres, m’atrauen especialment. No per allò que en diem «millor conegut…» sinó per sentir-me més a prop de pobles i de cultures que, encara que amb un idioma diferent, ens uneix una mena de complicitat i una visió d’immensitat com la mar.
Fa un any, a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, vaig sentir
parlar al traductor de Pluja Negra, en Pau Vidal, i de seguida em vaig sentir atreta per al que explicava sobre aquell policia sard anomenat Crissanti i sobre aquell autor de novel·la negra tan líric i que jo desconeixia. Vaig comprar el llibre i aquest any, l’editorial crims.cat em va fer arribar Metròpoli, el segon llibre publicat i traduït d’en Flavio Soriga a casa nostra, l’escriptor que ha donat vida al carabinieri sard.
En Flavio Soriga disposa de diversos premis a l’esquena i ha creat la saga d’un carabinieri a l’illa de Sardenya que disposa de les característiques dels bons policies a la ficció: un home intuïtiu i sagaç a la feina però insegur a la seva vida personal.
Si a Pluja Negra ens va sorprendre la gran narrativa de l’autor, una narrativa sense signes de puntuació, de grans paràgrafs i tot escrit amb una gran sensibilitat —«és poesia negra», diu Sebastià Bennsassar—, a Metròpoli passa exactament el mateix —quina gran feina la del Pau Vidal!—, i la lírica continua sent enlluernadora, encara que la trama és més rodona —o almenys a mi m’ho ha semblat—, en tractar sobre l’assassinat d’una dona de classe alta de Càller i de descendència espanyola durant la invasió a l’illa allà pel segle XVIII. En canvi a Pluja negra, vam conèixer una localitat fictícia que ens parlava de rancúnies, gelosies i d’ambients opressius de l’interior de l’illa. Metròpoli és més oberta, més turística potser, però el que està clar és que amb la lectura de les dues novel·les tindrem la cara fosca —real—, i la cara amb llum —fictícia—, d’una mateixa illa com és l’illa de Sardenya.
Però la mort i l’assassinat sempre és igual encara que sigui a una banda o l’altre de la moneda: és brut, rancuniós i embogit. En Flavio Soriga el sap agafar, el fa seu, i ens crea unes trames on desgrana els personatges fins a l’ínfim i ens fa posar a la pell de l’assassí i el seu entorn descrivint els seus sentiments i fent-lo proper a pesar de la seva bogeria. I això és molt difícil i només se m’acuden un parell d’escriptors de casa nostra que ho sàpiguen fer.
Després de llegir Pluja negra i Metròpoli, em declaro una fan incondicional de Flavio Soriga, del seu personatge el carabinieri Martino Crissanti, de l’illa de Sardenya, del traductor Pau Vidal i de la societat sarda.
Llarga vida a la novel·la negra mediterrània i a les editorials que ens fan descobrir nous escriptors.
***
Flavio Soriga (Uta, 1975), escriptor italià i director artístic del festival «Settembre dei poeti». Autor de títols com Diavoli di Nuraiò, Sardinia Blues, L’amore a Londra é un altri looghi, Il coure dei briganti i Nuraghe Beach. Ha rebut diversos premis i reconeixements. Pluja Negra ha estat guardonada amb el Premio Grazia Deledda Giovani.
