«Somnis de trens»
Denis Johnson. Traducció d’Ariadna Pous. La Segona Perifèria.

Per Cristina d’@obrirunllibre
Què fa que una ficció ambientada en l’Amèrica profunda, amb un únic protagonista, i sense cap apreciació emotiva, et captivi? Com s’ho fa l’autor perquè el relat no et deixi anar si només t’explica la vida d’un home entre milers d’homes més?
En Robert Grainier és un treballador del ferrocarril americà, a mitjan segle XX. Un home que es construirà una cabanya per a ell i la seva esposa, en unes petites terres al costat d’un riu. Un brutal incendi destruirà tot el que té, i perdrà la dona i la filla. A partir d’aquí, en Robert es quedarà sol entre les cendres acompanyat només dels udols dels llops.
Somnis de trens és una preciosa novel·la curta que ens explica la vida d’en Robert Granier. Una vida modesta, feina modesta i família modesta. De la pèrdua i del dol; de la buidor i de la solitud. Però també de la força necessària de tota una gent que a prou feines podien tenir somnis però que amb la duresa de les seves tasques, i potser sense ser totalment conscients, van construir el mite del somni americà.
L’autor sap posar un tràgic i inquietant desassossec en cada pensament del protagonista com si n’arrossegués una maledicció i la passegés per tota la geografia on ell va a parar. Una mena d’abatiment, fins i tot de presagi constant.
❝ En la foscor va sentir els ulls de la seva filla que
el guaitaven com una bèstia acorralada. Només eren
els seus pensaments, que l’enredaven, però era com
si una mena de fredor li vessés per l’espinada. Li va
venir una esgarrifança i es va tapar amb el cobrellit
fins al coll ❞.
Somnis de trens té només 144 pàgines plenes de la història d’en Robert Grainier explicades en tercera persona. 144 bellíssimes pàgines que ens durà a somniar tot el que el protagonista no somnia, gràcies a l’autor.
***
Denis Johnson (1949–2017), escriptor, poeta i dramaturg nord-americà. Va escriure deu novel·les, dues obres de teatre, un llibre de reportatges i dos reculls de contes —un d’ells, Jesus’ Son, considerat una obra mestra. Va ser nominat dues vegades al Premi Pulitzer, una de les quals amb Somnis de trens (2011). L’any 2007 va guanyar el National Book Award amb Tree of Smoke. De manera pòstuma, va ser guardonat amb el Premi de la Biblioteca del Congrés al millor novel·lista nord-americà. Una primera versió de Somnis de trens va ser publicada a la revista Paris Review l’estiu del 2002. Aquell mateix any va guanyar l’Aga Khan Prize for Fiction. L’any següent, el premi O. Henry Award.