«Tardor»
Ali Smith. Traducció de Dolors Udina Abelló. Raig Verd.
Per Cristina d’@obrirunllibre
«Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l’edat de la saviesa i la de la ximpleria; era l’època de la fe i l’època de la incredulitat; l’estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació; tot se’ns oferia com a nostre i no teníem absolutament res».
Aquest paràgraf pertany a l’obra “Història de dues ciutats” d’en Charles Dickes i és com Ali Smith inicia Tardor, una novel·la literària d’una de les autores més aclamades de Gran Bretanya com ens explica Víctor Garcia Tur en el magnífic pròleg del llibre de l’editorial Raig Verd —tinc entre les meves mans la cinquena edició de Tardor, però actualment el llibre ja disposa de sis edicions. Fa goig veure com l’editorial ens fa saber a la portadella el volum de cada edició i de cada reimpressió—.
A Tardor se la nomena com la primera novel·la del Brexit. O sobre el Brexit. Tant és. Arrenca amb els resultats del referèndum allà per l’any 2016. Però Tardor és sobretot un joc de paraules per descriure aquelles diferències que no sumen sinó que creen abismes —destacar la gran traducció de Dolors Udina Abelló que ens fa gaudir del doble sentit i de la bellesa narrativa i poc convencional de l’Ali Smith—.
Tardor també és un joc metafòric. No és casualitat que la protagonista, l’Elisabeth Demand, primer llegeixi “Un món feliç” de Aldous Huxley i després “Història de dues ciutats” de Charles Dickens. Protagonista que en el moment actual té trenta anys, però que anirà recordant la seva infantesa i el moment que va conèixer el seu veí, Daniel Gluck, un home aleshores de certa edat i “europeu”, que col·lecciona art. En el moment actual l’Elisabeth és professora a temps parcial i en Daniel es troba ingressat en una residència. És un home centenari.
La ironia irromp a Tardor de la mateixa manera que ho fa la poesia. Tardor, la primera novel·la d’un quartet estacional —ja s’ha publicat Hivern, llibre que penso sortir a comprar ràpidament—, ens parla del pas del temps, de l’explosió dels colors, de l’absurd. De la pèrdua de llibertats i de l’esperança.
La narrativa d’Ali Smith no és fàcil de seguir. És tota ella un esclat de paraules i d’idees poc tradicionals. Frases que descriuen moments i ambients dispersos narrats com una detonació de reflexions efectives i acolorides.
«La llengua és com les roselles. Només cal moure la terra del voltant i, quan ho fas, brollen les paraules adormides, d’un roig intens, fresques, esclatants. Llavors les inflorescències es mouen i cauen les llavors. I sempre hi ha més llengua a punt de brollar.»
Premi Llibreter de narrativa 2020, Tardor és un llibre d’una bellesa estranya.
***
Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.
Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction.
Ara publica el quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i ha tornat a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional ha rebut els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives».
