«Allò que només els passa als altres»
Andreu Martín. Editorial Clandestina, col·lecció Crims.cat.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Nova ficció del mestre de la novel·la negra Andreu Martín, i vagi ja per avançat, una de les millors novel·les dels últims temps d’aquesta geografia tan complexa avui en dia que s’ha convertit el gènere negre editorial. Però llegint a l’Andreu, tot torna a posar-se al seu lloc i la novel·la negra genuïna, torna a casa després de viatges estranys amb altres autors.
Allò que només els passa als altres és, entre altres moltes coses, una novel·la imparable amb diversos afers criminals relacionats amb persones d’aquelles de les que n’hem sentit parlar i a les que sempre els hi passen coses, però mai a nosaltres. O quasi mai. Com al Marc Olvan.
Barcelona en l’actualitat. En Marc Olvan és un advocat d’ofici que es deixa dur per la vida com pel corrent d’un riu: una vida mitjanament normal —tenint en compte la seva activitat professional—, una parella i una família més o menys estable. Però un dia tot això pot canviar. I en Marc, continuarà deixant-se dur per altres corrents que li canviaran la vida. O no.
El perfil del protagonista podria semblar un perfil caníbal que es menja tota la novel·la. Però evidentment no és així perquè si passés això, l’autor no seria l’Andreu Martín. Els —i tornem amb la mateixa metàfora potser poc adient en l’època actual de sequera—, els corrents del riu, i els afluents que també aniran ben carregats d’aigua, farà que no sols surtin espurnes sinó bones enrampades elèctriques que ens faran fruir del llibre i passar-nos-ho d’allò més bé.
Novel·la explicada des del punt de vista del Marc, la resta de protagonistes i companys de viatge són ben carismàtics i formen una tribu molt especial que estimula la lectura.
Novel·la negra i criminal, el lector només s’ha de deixar arrossegar pel corrent del riu, corrent dirigit per l’autor, i anar llegint i gaudint d’una trama excel·lentment orquestrada i treballada. I tot ben ple de negror autèntica.
***
Andreu Martín (Barcelona, 1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que el 1979 va publicar Muts i a la gàbia. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per Pròtesi. Posteriorment, ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection i L’home que tenia raor (totes dues amb premis Hammett concedits per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs), Bellísimes persones (que, a més del Hammett, també va obtenir el premi Ateneo de Sevilla) o De tot cor (premi Alfons el Magnànim). A més, ha rebut el prestigiós premi Pepe Carvalho, al festival BCNegra, que guardona tota una trajectòria —de més d’un centenar de novel·les—. Ha escrit també gènere eròtic i novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Literatura Juvenil.
