«Ara no miris»
Daphne du Maurier. Traducció de Luis-Anton Baulenas. Col·lecció Petits Plaers, Viena Editorial.
Per Cristina d’@obrirunllibre
En John i la Laura són a Venècia intentant mitigar el buit i el dolor que els hi ha deixat la mort de la seva filleta. Quan la Laura sembla una mica més forta, coneixeran a unes germanes bessones de mitjana edat, una d’elles cega, que els diuen que poden veure com una nena petita els acompanya, la seva filla, i que a més té un missatge important per a ells. En John és totalment escèptic, però la Laura sembla realment contenta per saber de la petita.
Ara no miris és un relat brillant de la ja prou reconeguda autora Daphne du Maurier (Els ocells, Rebecca, La cosina Rachel… entre altres obres acreditades), publicat l’any 1971 i on el suspens i l’ambientació gòtica farà d’aquesta lectura un sorprenent viatge a la Venècia més tenebrosa i ombriva on el misteri es resoldrà de manera dramàtica. La introducció de l’espiritisme en la trama és altre punt a favor en saber enllaçar-ho amb tot el conjunt.
Daphne du Maurier sap esprémer aquest relat al màxim creant una atmosfera d’angoixa amb el seu estil sempre elegant, però alhora imparable per fer-nos arribar sense pietat cap al desenllaç.
***
(Londres, 1907 – Cornualla, 1989). Va néixer en una família del món del teatre que li van procurar una formació exquisida. Com era habitual entre les famílies benestants de l’època, es va educar a casa, i més endavant en internats de París. Lectora voraç, va començar a escriure contes el 1928, i tres anys després va publicar la seva primera novel·la, The Loving Spirit. Però va ser el 1938, arran de la publicació de Rebecca, que es va convertir en una de les escriptores joves més reconegudes del seu temps. Els seus llibres es van adaptar al cinema amb gran èxit; de fet, algunes de les pel·lícules més reconegudes de Hitchcock es basen en obres seves, com Jamaica Inn, Rebecca o Els ocells. Del relat Ara no miris (1971), aparegut en el recull Not After Midnight, també se’n va fer una adaptació per al cinema, amb Donald Sutherland i Julie Christie com a protagonistes, que va ser un gran èxit i va obtenir 7 Premis BAFTA. El 1969 fou nomenada Dama de l’Orde de l’Imperi Britànic.
