«Blackwater»
Michael McDowell. Il·lustrador Pedro Oyarbide. Editorial Blackie Books.
1.— «La riuada», traducció d’Anna Llisterri.
2. — «El dic», traducció d’Anna Llisterri.
3. — «La casa», traducció d’Anna Llisterri.
4. — «La guerra», traducció de Mireia Alegre.
5. — «La fortuna», traducció de Mireia Alegre.
6. — «Pluja», traducció de Mireia Alegre.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Podem dir que ens trobem davant d’un fenomen poc conegut entre nosaltres els lectors del segle XXI, com és la novel·la per entregues? Rotundament sí.
Som molts els lectors que ens hem esperat els quinze dies de rigor perquè es publiqués una nova entrega de la saga familiar Blackwater com si es tractés d’un fulletó del segle XIX —no vull ni pensar el que sentirien els lectors dels EUA fa quaranta anys quan es va publicar allà, i van haver d’esperar-se un mes entre entrega i entrega. Aquí, sàviament, Blackie Books, ha decidit publicar-los quinzenalment—. Una saga molt addictiva i amb unes característiques d’edició molt destacables.
Blackwater és una novel·la en sis entregues, a avui dia ja publicades totes, amb unes cobertes meravelloses il·lustrades per l’autor Pedro Oyarbide i amb el format clàssic paperback, a preu de llibre de butxaca, 9,90 €. Amb una lletra de lectura adequada i una edició lleugera, les dues traductores, Anna Llisterri i Mireia Alegre, han fet un treball exquisit. Cada entrega disposa d’unes dues-centes pàgines i escaig.
I una vegada deixat per endavant com és aquesta preciositat d’edició, cal anar a explicar de què ens parlen els llibres.
Aquesta saga familiar s’inicia l’any 1919 al sud dels EUA, a l’estat d’Alabama, en un poble anomenat Perdido. Una riuada quasi arrossegarà tot el poble. L’Òscar, passat el temporal i fill de la Mary-Lou Caskey, la família més rica del poble, juntament amb un treballador de la casa, aniran amb barca per tot el poble valorant els danys. En passar per l’hotel del poblet, veuran a través d’una finestra de la tercera planta, les plantes inferiors estan totalment negades, una dona que es troba asseguda en el llit d’una habitació i l’aigua li arriba fins al mateix llit. L’Òscar s’acostarà amb la barca i rescataran la noia traient-la per la finestra. És l’Elionor. Una noia jove i guapa, però que resultarà ser força inquietant i en les pròximes entregues en sabrem més d’ella.
I així s’inicia una saga familiar amb una durada de cinquanta anys, on la dona disposa d’un paper importantíssim. Uns llibres de gènere gòtic meridional amb unes característiques específiques i on podrem trobar des d’elements sobrenaturals fins a realisme social, tot identificat al sud dels EUA.
Tant l’ambientació com els personatges faran que la lectura reclami immediatesa: les inquietants aigües negres del riu Perdido i el riu Blackwater que conflueixen en un aiguabarreig perillós, les cases a tocar però distants, les desaparicions sobtades o les llums i sorolls dramàtics, tot, farà que vulguem saber-ne més. Molt més.
I així sense donar-nos, ens n’anirem endinsant en les aigües amenaçant del Blackwater i els habitants de Perdido.
La narrativa és una narrativa senzilla, però efectiva: recordem que el difícil és escriure senzill i no impostat. Tan sols una pega: hi ha forats sobrenaturals que no sabrem d’ells en cap moment una vegada han succeït. És cert que el misteri sobrenatural no té explicació lògica, però sí que s’ha de tenir en compte que és millor una explicació màgica, que no pas l’omissió per resposta.
Michael McDowell, mort prematurament, va ser el mestre de l’Stephen King. Va saber renovar el fulletó popular del segle XIX amb llibres per a entretenir.
***
Michael McDowell va ser un autèntic monstre de la literatura. Dotat d’una creativitat sense límits, va escriure milers de pàgines amb una capacitat al nivell d’un Balzac o un Dumes. Com ells, va optar per contar històries que arribessin a tothom. I, com ells, va triar el mitjà de difusió més popular: el fulletó, o novel·la per lliuraments, en el cas dels mestres del XIX; el paperback en el cas de McDowell. A més de novel·lista, Michael McDowell va ser un aclamat guionista. Fruit de la seva col·laboració amb Tim Burton van ser Bettlejuice i Malson abans de Nadal, a més d’un episodi per a la sèrie Alfred Hitchcock presenta.
“Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterridor, simplement genial. El millor de tots nosaltres.” Stephen King.
