«Sèrie inspectora Hulda», Ragnar Jonasson.
Traducció de Marta de Bru de Sala i Martí. Columna Edicions.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Vaig descobrir aquesta nova sèrie de l’exitós escriptor Ragnar Jonasson fa molt poc, i a causa de la imminent publicació —en aquell moment—, del segon llibre de la sèrie de la inspectora Hulda, vaig decidir començar-la per veure què oferia. I ofereix coses diferents de la resta de la novel·la negra i policial.
A La dama de Reykjavík (Sèrie Inspectora Hulda 1), coneixerem a una atípica inspectora de la policia. De manera sobtada, el cap de la Hulda, ‘la convida’ a jubilar-se abans d’hora —encara no ha fet els seixanta-cinc anys—, i davant de les queixes d’Hulda, li dona l’oportunitat de reobrir un cas sense resoldre, el que vulgui, per estar entretinguda durant els quinze dies que li resten com a policia en actiu. Hulda es prendrà com un repte resoldre el cas en tan poc temps.
Un dels encerts d’aquesta sèrie, evidentment, és el personatge protagonista. Una dona policia a prop de la jubilació, marcada per la seva infantesa i per un patiment intens ja d’adulta. Hulda és una dona que guarda secrets importants de la seva vida íntima i arrossega prou patiments.
Novel·la totalment addictiva per una narració frenètica encara que amb una trama un poc simple però ben entreteixida, la sorpresa ens arribarà de manera sobtada i sense cap indici per al lector. Recomano no llegir ressenyes —aquesta sí, hehe!—, i anar-hi a la lectura el més poc preparat possible. Perquè ens quedarem amb moltes ganes de molt més quan s’acabi.
I gràcies a haver començat la lectura ‘tard’ respecte a l’any de publicació de La dama de Reykjavík (Sèrie Inspectora Hulda 1), vaig poder llegir quasi juntes la segona novel·la de la sèrie, aquesta ja sí, publicada el mes de març del 2024, L’illa (Sèrie Inspectora Hulda 2).
Nova entrega amb una trama més enrevessada i treballada, tornem al mateix estil de narració força ‘agitat’ i addictiu, convertint-se novament la lectura en quelcom urgent.
Malauradament, no es pot explicar la causa principal del perquè m’ha atrapat aquesta sèrie, però sí que cal dir que és perquè per a mi ha estat una lectura innovadora no en les trames, totes se semblen les unes a les altres encara que siguin d’altres autors, sinó en el plantejament.
Ragnar Jonasson demostra en la sèrie d’Hulda, que és un escriptor bolcat en la novel·la negra i policíaca i que es pot ser innovador dins de la concepció clàssica de la novel·la nòrdica i de l’entorn tan singular com és Islàndia.
***
Ragnar Jónasson va néixer el 1976 a Reykjavík, Islàndia, i és escriptor i advocat. Amb disset anys es va convertir en el traductor a l’islandès de les novel·les d’Agatha Christie. Ha treballat de periodista d’informatius a la televisió i la ràdio públiques, imparteix cursos sobre drets d’autor a la Universitat de Reykjavík i és membre de la Crime Writers’ Association del Regne Unit (CWA), a més de ser cofundador del festival internacional de novel·la negra d’Islàndia, l’Iceland Noir. La seva obra ha rebut diverses distincions, entre les quals destaca el reconeixement a la millor sèrie de novel·la negra per The Independent, Sunday Express i Daily Express, a més del Dead Good Reader Award. És autor de la sextalogia Islàndia Negra, de la qual s’han publicat cinc lliuraments a Columna: L’ombra de la por, La mort blanca, Boira a l’ànima, La nit eterna i La veritat silenciada, que es desenvolupa al pintoresc poble de Siglufjördur, d’on és originària la seva família. Amb La dama de Reykjavík —flamant guanyadora del Premi Best Novel VLCNEGRA 2023, atorgat en el marc del Festival València Negra— va iniciar la trilogia protagonitzada per la inspectora Hulda, que també s’estrenarà aviat com a sèrie de televisió de la mà de la prestigiosa CBS i de la qual L’illa és el segon lliurament. Les novel·les de Ragnar Jónasson es publiquen amb gran èxit a més de trenta països i compten amb més de quatre milions de fidels lectors.
