El noi del costat del padrí

El noi del costat del padrí. Jesús M. Tibau. Cossetània Edicions.

el noi del costat del padrí

Natural de Cornudella de Montsant i tortosí d’adopció, Jesús M. Tibau és especialista en relats breus, i no cedeix en el seu intent de viure del “cuento”, com ara els que es troben als reculls El vertigen del trapezista o Una sortida digna. Entre altres, ha obtingut el Premi Marian Vayreda de Narrativa i el Premi Blocs Catalunya pel seu blog Tens un racó dalt del món, que també dóna nom al programa de televisió que presenta a Canal 21 de les Terres de l’Ebre. El 2013 va rebre el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta. Li agrada llegir els seus contes amb el recital Relats a recer d’una guitarra.

El llibre

Dels nou llibres publicats per l’autor, aquest ja és el sisè recull de contes; fet que demostra el seu idil·li amb el gènere. La capacitat per la síntesi, per concentrar emocions en poques línies, arriba al límit amb els nanocontes finals que arrodoneixen el recull.

El noi del costat del padrí és el primer conte, i s’hi troba un dels personatges més habituals; anònim, secundari, senzill, aparentment sense importància, però que amaga grans dosis d’humanitat i tendresa.

Els seus contes m’emocionen, tenen tendresa i veritat en les paraules i aconsegueixen que formi part de la història. Parlen de coses tant del dia a dia, i dites amb senzillesa i versemblança, que difícilment hom no si sent identificat” Jesús Fusté, cantautor.

Més informació

http://jmtibau.blogspot.com

http://elnoidelcostatdelpadri.blogspot.com

www.escriptors.cat/autors/tibaujm

www.cossetania.com

El noi del costat del padrí (Conte inclòs al recull)

Em dic Joan, com el padrí, i aquest lligam nominal,
unit al de la sang, ha fet que sempre em miri
l’única foto que en conservo amb un afecte especial.
Me la va regalar el pare quan vaig fer quaranta
anys, com una mena de testimoni generacional.
Sabia que em faria il·lusió, perquè quan era petit
sempre li demanava que me l’ensenyés i, de tant en
tant, anava a la calaixera del seu quarto a mirar-la
d’amagat. M’atreia, potser pel blanc i negre, tirant
a gris, per la data escrita al darrere amb cal·ligrafia
tremolosa (1927), pel desdibuixat fons de la plaça
del poble amb els porxos, les persianes abaixades
i els xiquets que havien deixat de córrer per parar
atenció al fotògraf… I pel noi del costat del padrí,
que li passa una mà per l’espatlla. Mon pare mai ha
sapigut qui era, i ma mare, que té més memòria per
a aquestes coses, tampoc; per això sempre li hem
dit així: el noi del costat del padrí.
Fan bona pinta, tots dos plantats, al mig de la
plaça, immunes als sotracs del temps, eternament
plens. Encara avui, mirar la foto m’allibera de cadenes
i fantasmes, em reconcilia amb les cicatrius del
món. S’entreveu una rialla franca, amb complicitats
al darrere que li agradava endevinar al xiquet que vaig ser.

Potser em ve de llavors el vici d’inventar
històries. M’imaginava el padrí i el noi del costat del
padrí lluitant amb noblesa pel cor d’una noia, aventures
de joves que segellarien per sempre la seva
amistat, desastres de la guerra que els allunyarien,
l’abraçada després de molts anys, i llàgrimes que
caldria aturar, amb esforç, a l’últim moment.
He estat temptat de batejar-lo molts cops, el noi
del costat del padrí; algun nom que soni bé, com
ara Joan i…, però sempre me’n desdic. Cap sembla
donar la talla, cap s’ajusta a un rostre que, d’altra
banda, només s’intueix, perquè una imperfecció el
taca de piquets blancs, com una passa de joventut.
Vaig escanejar la foto, juntament amb altres d’antigues,
i la tinc arxivada en un DVD i, algun cop, quan
les miro a l’ordinador, me’n ric d’imaginar la cara
de sorpresa que posarien en veure’s tancats aquí
dins. He provat d’esborrar les imperfeccions amb un
programa de retoc fotogràfic, i reconstruir així el seu
rostre, ampliat a tota la pantalla. I mentre treballo,
amb paciència, li pregunto coses, al noi del costat
del padrí, i jugo que intento escoltar-lo, i li confesso
que em fa tanta enveja perquè ell sí que el va conèixer,
el padrí, i jo no.

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *