«Carta d’una desconeguda»
Stefan Zweig. Traducció de Clara Formosa. Viena Edicions.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Quan el novel·lista R. rep una carta apassionada d’una dona que sembla que el coneix molt bé encara que ell no recorda res d’ella, s’iniciarà una de les històries més estranyes i alhora més captivadores que ha donat la literatura universal: parlem de Carta d’una desconeguda (1922) d’en Stefan Zweig, un dels millors escriptors europeus, nascut a Àustria, i un dels grans narradors de l’època.
«Només vull parlar amb tu, dir-t’ho tot per primera vegada. Has de conèixer tota la meva vida, que sempre ha estat teva, encara que n’has sabut mai res.»
Relat llarg o novel·la curta epistolar, Carta d’una desconeguda tindrà la veu en primera persona d’una dona de nom també desconegut on narrarà el seu amor immortal cap a R. i explicarà els encontres que ha tingut amb ell durant tres vegades a la seva vida. Parla d’un amor obsessiu, però gens inquietant, d’un amor dolç i tendre que no espera res a canvi perquè ben aviat la dona comprovarà que ell no se n’ha recordat mai d’ella. «A tu, que no m’has conegut mai», resa el títol de la carta… Perquè R., un home atractiu de mirada vellutada és un galant nat i un seductor.
Carta d’una desconeguda és un imprescindible de les nostres biblioteques. Una novel·la literària on es pot comprovar tot el que sabia i podia fer Stefan Zweig en una curta i preciosa història dramàtica, totalment addictiva.
La sensible traducció de Clara Formosa per al número 31 de la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions, fa encara més bonica aquesta crònica ja prou delicada.
Una novel·la eterna.
***
Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942). És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Va néixer en el si d’una família jueva. Va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaca especialment Carta d’una desconeguda (1922)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, va decidir suïcidar-se.
