«Els morts»
James Joyce. Traducció d’Elisabeth Ràfols Sagués. Pròleg de Sebastià Alzamora. Navona Editorial.
Per Cristina d’@obrirunllibre
En el seu moment, fa una pila d’anys, vaig llegir Dublinesos, un recull de relats on James Joyce va patir tota una odissea per a publicar-los. Fins i tot, les còpies van ser cremades per un impressor rígid i molt crític amb l’escrit de l’autor. Vaja, un censor en tota regla. I tot perquè James Joyce parla de la identitat nacional i descriu la vida de la classe mitjana a Dublín en un període d’un altíssim sentiment nacionalista (finalment els relats es van publicar l’any 1914 encara que el llibre s’havia enllestit el 1905). L’editorial Navona recupera l’últim relat de Dublinesos, Els morts, com a conte de Nadal perquè està ambientat durant les festes nadalenques. S’arredoneix l’edició amb la traducció, molt bona, d’Elisabet Ràfols Sagués, i amb un pròleg molt recomanable d’en Sebastià Alzamora.
El protagonista, Gabriel Conroy, assisteix a una festa de Nadal amb la seva esposa i allà, els altres convidats i ell mateix, mantindran converses de tota mena i hi haurà escenes ben curioses i singulars. Evidentment, es parlarà sobre el sentiment nacionalista i d’aquestes converses el lector podrà extreure tot un seguit d’opinions polítiques que no caldrà deixar aquí plasmades (la meva opinió sobre què en pensen els personatges, si estan errats o tenen raó, seria d’allò més absurd i no afegirien sinó que més aviat restarien valor al llibre).
Del que sí que s’ha de parlar és de l’estil d’en Joyce, mostrant-nos els costums de l’època a Dublín mitjançant els seus personatges i elaborant un realisme poc màgic si no costumista. Durant la vetllada, Joyce ens ensenya les escenes quasi com una pel·lícula de cinema, amb diversos plans, i en podrem gaudir molt de la ‘fotografia’.
Però aleshores arriba el final. I quin final.
Quedar-se només amb l’acabament d’Els morts seria simple, però és que és una delícia de cloenda. Unes poques pàgines que ho canvien tot de dalt a baix i on Joyce posa de manifest tota la lírica de la qual és capaç. I descobrirem, sorpresos, per què aquest relat, o novel·la curta, té el nom que té.
Els morts. Una genialitat.
***
James Joyce (1882-1941) va néixer en el suburbi dublinés de Rathjar, va créixer en un internat jesuïta i va estudiar Filosofia en l’University College. L’any 1902 es va traslladar al continent i mai més va tornar a residir al seu país. Va viure a Roma, Trieste, París i Zuric. I malgrat això, pocs autors han estat tan lligats a la seva ciutat natal. Va publicar dos llibres de poemes i una obra teatral, però és sobretot reconegut pels seus relats (Dublinesos, 1914) i les seves magistrals novel·les: Retrat de l’artista adolescent (1916), Ulisses (1922) i Finnegans Wake (1939).
