Per Cristina d’@obrirunllibre
Enric Cazeneuve torna a Barcelona després d’uns anys a l’estranger i s’instal·la a un pis d’herència familiar, tot just al rovell de l’ou de la Ciutat: Carrer Balmes número 6, a prop d’on treballa el seu amic Cinto Brescó, redactor de La Vanguardia. Ben aviat el jove Enric s’interessarà per uns misteriosos assassinats dels quals en Cinto ha d’informar per al rotatiu. Uns assassinats que semblen no tenir cap nexe en comú però Cazeneuve, ajudat per la seva minyona, la Filo, filla de la portera de l’edifici on ha fixat la residència i en Cinto, iniciaran tots tres una sèrie d’investigacions i d’aventures en una metròpolis que s’està preparant per viure el que s’anomenaria la revolta de la Setmana Tràgica. Estem l’any 1909.
El personatge d’Enric Cazeneuve va existir en la vida real. Es tracta d’un dels primers investigadors privats de la ciutat de Barcelona que va establir-se en una oficina del Carrer Balmes creant la Detective Office. També va escriure el llibre Detectivismo práctico, sobre investigació privada. Estem parlant d’un personatge autèntic però, que en el cas del llibre que porto avui aquí, es troba ficcionat per Oriol Molas i Ferran Grau en Cazeneuve i la revenja dels desvalguts. Una novel·la escrita a quatre mans i que ens endinsarà per una Barcelona fosca de crims i de revoltes.
Cazeneuve és un personatge que es troba perfilat com un jove mundà, de mare catalana i pare francès. Amb un amor de joventut que no ha oblidat, Cazeneuve també disposarà d’un secret familiar que li ha deixat marques físiques i anímiques. Un jove de bon viure inquiet que no ens recordarà a altres detectius de la ficció —encara que trobarem alguna referència a l’estimat inquilí de Baker Street—, sinó que el perfil és d’un home natural i força curiós per tot el que passa al seu voltant.
La novel·la disposarà de dues trames paral·leles que faran que el llibre es torni d’allò més entretingut. Amb els girs precisos per despistar al lector però sense fer trampes, Cazeneuve i la revenja dels desvalguts es presenta com una ficció enginyosa, amena i ben estructurada. Amb forces punts de denúncia social, el llibre disposa d’una recreació històrica força acurada i la narrativa es mostra sòlida i meticulosa.
«Just en el moment en què algú li endinsava la fulla del ganivet a la boca de l’estómac i feia el gest perquè l’arma li travessés el cor, el carnisser va obrir els ulls de bat a bat per buscar entre la foscor de la cambra el motiu d’aquell dolor tan intens. No va veure res ni ningú, ni tampoc va poder moure’s gens. Només va notar com la sang començava a sortir-li a glopades, seguint el ritme de les palpitacions, cada vegada més cabaloses, més lentes, fins que es van aturar del tot».
És molt possible que disposem de més aventures d’en Cazeneuve, ja que encara que no queda cap puntada sense fil —bé, sí que queda una però no és una part primordial de l’argument—, és un personatge que fa tota la pinta de tenir continuïtat. I serà molt benvingut.
***
Oriol Molas (Camprodon, 1968) De jove anava per a poeta però es va curar. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Sempre ha treballat en el sector editorial, sobretot en el fascinant món dels fascicles. Aquesta és la seva primera novel·la, perquè les d’abans se li van fer malbé.
Ferran Grau (Lleida, 1982) De jove anava per a periodista però no es va curar mai. És llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Sempre ha treballat d’això, sobretot en el sonor món de la ràdio. Aquesta és la seva segona novel·la, perquè després de l’1 ve el 2.
