«Els grans optimistes»
Rebecca Makkai. Traducció de Marc Rubió. Edicions del Periscopi.
Per Cristina d’@obrirunllibre
No hauríem de conformar-nos amb lectures que no trenquen alguna cosa dins nostre, com deia Kafka, però el repte de provar, cercar i errar, o bé encertar com passa amb Els grans optimistes, té per als lectors el premi de la perseverança però també el de l’orgull per haver-ho trobat.
Llibre commovedor el que ha escrit Rebecca Makkai publicat originàriament l’any 2018, però que ens ha arribat a nosaltres el passat octubre del 2021. Traduït per Marc Rubió —una traducció impecable amb un ric llenguatge—, i editat per Edicions del Periscopi, Els grans optimistes és una novel·la literària que ens parlarà de la gran pandèmia de la Sida als anys vuitanta i ens ho ambientarà a Chicago.
Narrada però també en dos espais temporals, 1985 Chicago i 2015 París, el llibre comença l’any 1985 al funeral del Nico, el germà gran de la Fiona, i on hauran assistit quasi tots els amics d’en Nico. Quasi, perquè la família no permetrà que acudeixi la seva parella —tampoc dirà mai de què ha mort el seu fill—. A les exèquies han acudit el Yale i la colla d’amics gais.
A partir d’aquest moment anirem sabent de la vida d’en Yale i el seu entorn homosexual, així com de la vida de la Fiona l’any 2015 mentre busca a la seva filla Claire a París.
Els grans optimistes comença de manera pausada, potser massa, fent una ambientació detallada de la vida dels nois i específicament sobre el Yale i la seva feina com a director d’una galeria d’art. Veurem com se’n van encomanant molts nois de la malaltia, i sabrem com la ciutat de Chicago es converteix en una ciutat assolada per la pandèmia i que la Unitat 371 de l’Hospital Masonic Medical Center es troba desbordada per tots els malalts terminals de la Sida.
«Érem els grans optimistes.
No hi ha homes que m’hagi estimat tant com els
que van sentir les primeres primaveres al mateix
temps que jo, i van veure la mort de cara, i se’n van
salvar, i ara travessen el llarg estiu tempestuós.»
F. Scott Fitzgerald, «My Generation»
Si al principi, tant els anys vuitanta com ja l’any 2015 a París comença de manera tranquil·la, a partir gairebé de la meitat del llibre fins al final, Els grans optimistes es converteix en una altra cosa: un llibre emotiu que sorprèn per la seva calidesa i per la serenor que transmet malgrat tot el relatat. Fins i tot s’ha de dir que els últims capítols emeten la urgència de voler-ne saber més i passarem els fulls de manera imparable.
Rebecca Makkai ha fet una gran feina amb els seus personatges i amb aquesta crònica. Una crònica que serà difícil d’oblidar i que diuen que serà portada a la pantalla gran. Llibre amb forces guardons, destacarem entre tots ells l’Andrew Carnegie Medal que atorga l’Associació Americana de Bibliotecaris. Els grans optimistes és un d’aquells llibres que suma en l’haver personal d’un lector.
***
Rebecca Makkai (Chicago, 1978) és escriptora, professora del Sierra Nevada College i de la Universitat de Northwestern, i directora artística del centre per a escriptors StoryStudio Chicago. És autora de les novel·les The Borrower (2011) i The Hundred-Year House (2014). Els grans optimistes, la seva última obra, ha estat finalista del Premi Pulitzer 2019 i del National Book Award 2018, i ha rebut nombrosos guardons, com l’Andrew Carnegie Medal, que atorga l’Associació Americana de Bibliotecaris, el L. A. Times Book Prize, l’Stonewall Award i el Chicago Review of Books Award. També se n’han adquirit els drets per fer-ne una pel·lícula.
Marc Rubió (Barcelona, 1968) viu a Sabadell i és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Va treballar com a corrector per a diverses editorials i a la secció de català d’El Periódico fins que va decidir dedicar-se exclusivament a la traducció de l’anglès de novel·les i assajos. Entre d’altres, ha girat al català obres d’autors com Paul Auster, George Orwell, John le Carré, Salman Rushdie, Maggie O’Farrell, George Steiner i Yuval Noah Harari.
