«L’anomalia»
Hervé Le Tellier. Traducció de Jordi Boixadós Bisbal. Grup62.
Per Cristina d’@obrirunllibre
L’anomalia, Premi Goncourt 2020, ha estat un dels llibres revelació de l’extingit de poc any 2021 i que va ser publicat el 31 de març. El seu autor, Hervé Le Tellier, és conegut gràcies a exercir com a crític literari i també com a editor. És membre del grup OuLiPo, una organització d’experimentació literària i narrativa integrada per escriptors i matemàtics.
El 10 de març de 2021 els passatgers d’un avió comercial procedent de París, aterra a NY després de travessar una estranya tempesta. Tots els passatgers seguiran amb la seva vida habitual. Tres mesos més tard, un avió idèntic, amb els mateixos passatgers i el mateix equip de vol, apareixerà sobrevolant NY. Fora de tota lògica, es desencadenarà tot un daltabaix polític, científic o religiós, a més de personal, al descobrir que els passatgers són els dobles dels altres passatgers del primer vol. O, com bé diu una de les hipòtesis del succeït, aquests últims podrien ser els autèntics i els primers una còpia com passa amb les fotocòpies de paper, on la primera és el doble de l’original.
Aquesta és una història plantejada de manera absolutament original en sí mateixa. Els ‘dobles’ no són els ‘doppelgänger’ que hem conegut en la literatura (el bessó malvat), sinó persones absolutament normals —normals en el sentit de societat, ja que trobarem des d’un sicari fins a una nena de curta edat—, i els dubtes filosòfics i científics que és generaran, faran un desenvolupament deliciós del llibre on el raonament és convertirà en una de les bases més sòlides.
Onze són els personatges que coneixerem amb més profunditat gràcies a estar estructurada la novel·la com una novel·la coral. Cada un d’ells experimentarà uns sentiments diferents que seran exposats en alguns moments de forma molt divertida, d’altres tristes, però sempre seguint un perfil humà.
La prosa en moltes ocasions es convertirà en una prosa poètica molt bella encara que durant tot el llibre tindrem tot un ventall d’exemples de narració segons el personatge. Cal destacar també ‘la novel·la dins de la novel·la’, ja que hi haurà un escriptor entre els passatgers que haurà escrit un llibre anomenat L’anomalia; no seguiré per no explicar més del compte, però per a mi és un dels millors personatges: és en Victor Miesel.
«Amb quaranta-tres anys, dels quals n’ha passat quinze escrivint, el petit món de la literatura li sembla un tren extravagant on uns quants estafadors sense bitllet agafen lloc fent tot de rebombori a primera classe amb la complicitat d’uns revisors ineptes, mentre a l’andana s’hi queden genis modestos.»
Sí que he trobat potser que a L‘anomalia són massa els personatges. En aquest cas potser menys d’ells hauria estat més adient per poder així degustar amb més placidesa tots els raonaments i argumentacions.
Barreja de gèneres, distopia, thriller, ficció filosòfica o també epistolar, L’anomalia és un llibre molt interessant amb una estètica narrativa ben diferent.
Un bon Premi Goncourt.
***
És escriptor, editor, matemàtic i un reconegut crític literari. Ha col·laborat amb nombrosos mitjans escrits i radiofònics, entre ells Le Monde i France Culture, i és considerat com un dels autors més prestigiosos del panorama francès actual amb una extensa obra que combina poesia, obres de teatre, novel·les i relats. Ha estat editor d’autors com Raymond Queneau o Georges Perec. Des de 1992 és membre del grup d’experimentació narrativa d’avantguarda Oulipo.
