«Entrevista a Marc Ventura, autor d’El soldat que mai no disparà un tret»
A El soldat que mai no disparà un tret (ed. Grama, 2021) has reunit les cartes que el teu avi, en Francesc, va enviar des del front republicà durant la Guerra Civil. La majoria d’aquestes cartes anaven adreçades a la seva esposa, ja que la gran preocupació d’en Francesc era conèixer l’evolució de la seva filla (la teva mare), de la que es va haver d’acomiadar per anar a la guerra quan ella tenia vuit mesos d’edat. Imaginem que ha estat molt emotiu per tu llegir totes aquestes cartes carregades de sentiments familiars.
Doncs efectivament, m’han apropat encara més la seva persona. Si bé vaig començar a conèixer-lo com és lògic quan ell ja passava dels 55 anys, llegint les cartes he pogut descobrir com era ell de jove, la seva relació amb la seva esposa i sobretot imaginar-me la meva mare de petita.
En quin moment vas decidir fer un llibre amb tot el material que tenies i per quin motiu?
En un principi el que volia fer era escanejar les cartes, imprimir-les i enquadernar-ho tot intercalant entre carta i carta el text transcrit per facilitar-ne la lectura. Feia 15 anys que ja les havia passat a Word sense canviar ni una paraula i la idea era fer-ne un llibret per la família, sense afegir res més.
Va ser durant els mesos durs de la pandèmia l’any 2020 que al tenir menys feina vaig començar a escanejar-les totes, però incloent moltes fotografies que també tenia de quan ell era més petit i altres documents. I de sobte vaig pensar en fer-ne un llibre entre biografia i epistolari.
Com ha estat aquest procés de recopilació de tot el material històric? Has hagut de deixar de banda algunes cartes, o pel contrari has pogut incloure-les totes al llibre?
Doncs primer de tot les vaig ordenar cronològicament i no en vaig eliminar cap. Cert és que hi ha un període en el que no hi ha correspondència o senzillament es van perdre les cartes. Per exemple, es conserven les que enviava ell a la seva esposa però en canvi en tenim molt poques de les que ella li enviava a ell. Entenc que pot tenir una lògica, doncs segurament es perdrien pel camí.
Llavors em va servir molt una petita agenda o dietari que el meu avi va començar a escriure l’any 1936 on dins la mateixa agenda hi fa anotacions l’any 1937 i 1938 mentre és al front. Això em va permetre lligar o complementar les històries que ell explica en les cartes i entendre millor el context.
La història del teu avi és una de les moltes d’homes que van haver de deixar la seva família enrere per anar obligat a lluitar a la guerra. Tu mateix indiques que en Francesc sabia fer de tot menys de soldat.
Efectivament, imagineu-vos un jove amb estudis universitaris que ha trobat feina en el ram que ha estudiat i comença a veure un futur engrescador en la seva vida. Fa poc que s’ha casat i quan esclata la guerra la seva dona està embarassada. Què fer? Crec que reflecteix a molts joves, tinguessin estudis o no, però que estaven començant a formar una família, tenien feina i que, de sobte, van haver de deixar-ho tot per anar qui sap si a morir. Tot hi haver una part de la societat que potser estava més polititzada i amb més ganes d’apuntar-se ràpidament per anar al front, una altra part, potser amb més càrregues familiars, s’ho va pensar dues vegades. I això que el meu avi era catalanista i antifeixista, però no hi va anar fins que no va ser obligat.
Quan dic que sabia fer de tot menys de soldat ho dic pel fet de que ell era excursionista des de petit, coneixia la muntanya, els equipaments necessaris, sabia interpretar plànols, sabia idiomes, sabia dibuixar i tenia estudis de química i d’enginyeria tèxtil. Moltes coses d’aquestes li van servir. Però es cert que mai sabrem com hagués estat la seva vida i la de tants joves si no hagués hagut aquesta guerra.
En Francesc també va enviar moltes cartes al seu cosí germà. Quina relació tenia amb ell?
Com el lector veurà, el seu cosí va ser com un germà que el va ajudar en moments difícils i a la vegada era aquell amic amb qui pots confiar amb els ulls tancats. El seu confident, imagino.
Defineixes al teu avi com un home avançat a la seva època. Què era el que el feia ser tan modern?
Crec que el fet de fer excursionisme des de ben petit, voltar per tot el país, esquiar, suposo conèixer gent de tot tipus, després estudiar una carrera, saber idiomes, etc. li donava una amplada de mires potser pròpia d’aquells feliços anys 20 i després els anys 30 d’abans de la guerra. En aquells temps i ja amb posterioritat escoltava jazz i tot lo nou que sortia comprant si calia al sud de França discs que encara no havien arribat aquí. Igualment li agradava molt la fotografia i el motor. També llegia revistes estrangeres. I vull deixar clar que no era el que avui en diríem un pijo, una persona benestant. Segurament eren altres temps on el poder adquisitiu era molt més alt, abans de la guerra, és clar.
A més de la història, també ets un apassionat de la genealogia. En quin moment vas començar a interessar-te per aquesta disciplina i per quin motiu?
Doncs curiosament en part degut a aquest avi, que parlava molt poc dels seus avantpassats i això m’intrigava i l’àvia no em deixava preguntar. No va ser fins que morí que vaig començar a investigar trobant alguna sorpresa. Igualment vaig fer amb la branca paterna, on el meu besavi era adoptat, però volia saber més. En el meu arbre genealògic arribo en alguna branca al segle XVI i amb moltes al segle XVII.
De mica en mica vaig començar a fer estudis genealògics per amics i, finalment, vaig mig professionalitzar-me fent estudis per qui ho desitgés.
Aquest és el teu segon llibre, després de publicar 1001 curiositats dels cognoms catalans (ed. Arca de Redbook, 2020). Actualment estàs treballant en un nou projecte?
Doncs sí, la gran quantitat de cognoms estudiats durant 20 anys em va permetre escriure 1001 curiositats dels cognoms catalans. I ara estic fent un altra tipus de recopilació: vull veure les connexions familiars entre els ministres i persones rellevants durant el franquisme (1937-1975) i les persones que ocuparen i ocupen el poder tot seguit (1976 fins ara). Vull deixar en evidència com encara hi ha molts descendents d’aquelles famílies franquistes que avui dia tenen càrrecs molt importants tan en la política, en tribunals i en empreses privades, públiques i semipúbliques. Per fer això estic recopilant informació de totes aquestes persones, que son moltíssimes, centenars, cosa que em portarà força temps i qui sap si seria bona idea publicar-lo pel 50è aniversari de la mort del dictador l’any 2025.
Redacció
