«Encara maten els cavalls»
Anna Maria Villalonga. La Campana.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Quin sentit té voler viure en un món on no hi ha cap tipus d’esperança? Un homenatge en clau futurista a la gran novel·la d’Horace McCoy ‘Oi que maten els cavalls?’.
Així és com destaca l’editorial La Campana aquesta novel·la distòpica poètica, el nou llibre de l’autora Anna Maria Villalonga on se’ns explica com els éssers humans més desfavorits, els ‘no-ningú’, es veuen abocats a malviure i a buscar diàriament aixopluc en una ciutat d’un món no gaire llunyà, que ha patit tres pandèmies globals. Som a finals del segle XXI.
L’Aura i en Víctor es coneixeran fent cua per poder menjar minsament i matar parcialment el cuc d’una gana incessant. A partir d’aquell moment es faran inseparables. Un dia seran temptats per participar en una juguesca a canvi de cobrir les seves necessitats més bàsiques: menjar, dutxa i llit. Tots dos acceptaran.
I així s’inicia una trama on coneixerem gràcies a la veu d’en Víctor i de l’Aura, les seves reflexions i la manera d’enfrontar-se, diferent cadascú, als temps que els hi ha tocat viure. Dos antagonistes que encara que esclaus d’una societat que intenta refer-se i pal·liar l’aniquilació i destrossa dels homes, són lliures anímicament. Dues persones amb mentalitats sense prejudicis i lliures individualment.
[Aura] Aquell home no tenia cap cura de si mateix, no l’importava res però, alhora, no semblava indefens, simplement vivia reclòs dins de la seva closca, com una tortuga. Era un enigma. De tant en tant li aflorava la faceta discursiva, però durava poc.
[Víctor] Em resulta sorprenent comprovar que, malgrat l’infortuni que l’ha perseguit, encara manté intacta una curiosa esperança, un aferrar-se a l’existència que a mi em sembla irracional, perquè tinc molt clar que no mena enlloc.
Encara maten els cavalls, és la història de dues persones que els hi ha tocat viure una gran misèria com a la novel·la de l’Horace McCoy —encara que potser tots recordarem millor quan va ser portada a la pantalla gran amb la fascinant Danzad, danzad malditos (1069)—. Aquí a Encara maten els cavalls, també se’ns reprodueix un entorn miserable totalment creïble i amb dos personatges que s’enfronten sense por a un no-futur.
Novel·la futurista amb un caire poètic i amb crítica social, però també amb la llum especial que irradien tant l’Aura com el Víctor. Encara maten els cavalls, un llibre atractiu que no podrem parar de llegir.
***
Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Hispànica, escriptora, professora de la Universitat de Barcelona, investigadora, traductora i crítica literària i de cinema. Ha publicat diversos llibres i nombrosos articles d’investigació, assaigs i edició de textos vinculats a la seva recerca acadèmica, que se centra en la literatura catalana moderna i contemporània. Pel que fa a la ficció, ha publicat tres novel·les i dos reculls de contes. Un bon nombre dels seus relats han aparegut en revistes i antologies col·lectives. L’any 2018 va ser designada per la Generalitat de Catalunya com a comissària de l’Any Pedrolo, i en l’actualitat és la directora del festival Tiana Negra.
