Entrevista a Amanada Buisan, autora de Rosa sense primavera
Rosa sense primavera ens retrata el viatge personal que emprenen la Dèlia i la Natàlia, germanes bessones, a la recerca de la seva identitat. Aquesta novel·la històrica es situa a la Barcelona que comprèn les tres primeres dècades del segle XX. Com ha estat el procés de documentació previ a l’escriptura?
Tal com explico en el pròleg, per documentar-me vaig fer servir bibliografia específica perquè desconeixia molta part de la història de Catalunya de l’època que fa de marc a la novel·la, per no haver-la estudiat a l’escola. Al final, l’esforç que vaig fer va resultar útil i profitós per construir el relat i atorgar-li veracitat.
Descrius amb molta precisió el moment històric que tractes. A més dels llibres i els mitjans de consulta, has tingut altres fonts d’inspiració?
Suposo que l’haver tingut la sort d’haver conegut els meus avis. En particular, l’àvia que vivia al Raval, nascuda el 1909. A part del que ella m’explicava quan l’anava a veure, tenia la casa plena de llibres i d’objectes que em cridaven l’atenció. La seva va ser una generació que va viure uns canvis molt radicals, en certa manera comparables en intensitat als que estem vivint ara amb la transició cap a un món digitalitzat i globalitzat. A més, van viure tres guerres: dues mundials i una nacional.
De quina manera afecten els moviments anarquistes de l’època a les dues protagonistes?
A la Natàlia no gaire perquè viu en un medi més rural. En canvi, la Dèlia s’hi topa de cara perquè viu a Barcelona i és una burgesa casada amb un industrial tèxtil, i perquè mantindrà una breu relació amb un exponent d’aquests moviments que li canviarà la manera de veure el seu propi món. Però no vull anticipar res més…
En quins aspectes et centres més de la transformació que va patir Barcelona durant aquells primers anys del segle passat?
En les tensions socials i polítiques, però també en els aspectes artístics i culturals, i els avenços científics. Va ser un període de molta ebullició ciutadana, però a partir de l’allau turístic i migratori que ha viscut la ciutat els darrers vint anys, sembla que se’ns vagi oblidant. Encara que ens pugui semblar mentida, Barcelona ja estava molt ben situada en el mapa internacional fa més d’un segle.
Mitjançant la vida de la Dèlia i la Natàlia, fas un retrat de la vida burgesa de Catalunya. Amb quines dificultats t’has trobat a l’hora de recrear aquesta atmosfera passada?
Confesso que, malgrat haver llegit prou literatura d’aquell període, d’entrada vaig tenir por de no aconseguir retratar prou bé uns ambients tan refinats i selectes que em resultaven una mica aliens, perquè jo no vinc de cap família burgesa, com he dit abans. Però em vaig deixar arrossegar pels personatges i la història que pretenia explicar. Una ficció mai no presenta la realitat tal com és, sinó que es serveix de les peripècies dels personatges per interpretar-la amb les claus que ens ofereix la nostra realitat actual. En fer aquesta transposició, vaig entendre una mica tot el que hem heretat dels nostres predecessors, i això em va sorprendre molt!
Vas néixer i et vas criar a Barcelona. Coneixies bé el districte de l’Eixample, que està tan present a la teva novel·la?
Fins als vint anys vaig viure en un Eixample perifèric. Vivia al darrera de la Monumental i anava a un col·legi que està al costat de la Sagrada Família. Després, els meus pares es van traslladar a viure davant del Conservatori, en plena Dreta de l’Eixample. Als anys 80 era un barri tranquil, de gent més aviat gran, amb algunes botigues i oficines. Ara està ple de terrasses, restaurants i bars, i apartaments turístics. Quan es moren els propietaris antics, divideixen els grans pisos de sostres alts en apartaments. Els xamfrans i els carrers amples, dissenyats per en Cerdà, darrerament estan sent reduïts, seguint una remodelació urbanística que costa d’entendre. Una nova transformació que segur que la protagonista de Rosa sense primavera mai s’hauria pogut imaginar.
Vius a Itàlia des del 1992, per tant, ets trilingüe (parles català, castellà i italià). A més, vas estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Et planteges traduir tu mateixa Rosa sense primavera a l’italià i/o al castellà?
No, hi ha molts bons traductors que segur que ho farien millor que jo. Tot i que soc traductora, quan escric ho faig en la meva llengua. Penso que tot escriptor ha d’escriure en la mateixa llengua en què pensa, que normalment coincideix en la seva llengua materna, tot i que hi ha excepcions, pels motius que siguin, és clar.
Com està sent la promoció del llibre, donat que vius a Itàlia?
Difícil, me’n sento una mica desconnectada, però per sort ara hi ha els mitjans digitals, les xarxes socials i les ràdios i els podcast. Serà una nova experiència.
Tens previst venir a Barcelona per presentar l’obra?
Si, la primera presentació es farà a Barcelona, el 22 d’octubre a les 19 h. a la llibreria Documenta, en ple Eixample. L’aforament es limitarà a 35 persones per motius de seguretat a causa de la pandèmia. Per participar-hi cal inscriure’s enviant un correu a correu@documenta-bcn.com
Redacció
