«La carta»
W. Somerset Maugham. Traducció de Yannick Garcia. Col·lecció Petits Plaers, Viena Edicions.
Per Cristina d’@obrirunllibre
La carta és un relat breu de l’escriptor W. Somerset Maugham que l’any 1926 va ser publicat conjuntament amb altres relats del dramaturg. Posteriorment, l’any 1927, va veure la llum com obra de teatre i aquesta s’iniciava amb un impactant començament: un escenari a les fosques on se sentien sis trets.
Basada en un fet real sobre l’esposa d’un director d’escola a Kuala Lumpur, La carta, ambientada a Malàsia als anys 20 del segle passat, ens parlarà d’un jove advocat anglès, en Robert, que rep la visita d’un alterat amic seu, en Crosbi, explicant-li que la seva dona es troba detinguda perquè ha assassinat un veí de la plantació en defensa pròpia quan intentava violar-la. En Robert no veu complicacions en la defensa de la Leslie, una dona assenyada, però tot canviarà quan es descobreix una suposada carta escrita per ella mateixa.
Els personatges d’aquest relat són magnífics tots. Hom, a mesura que llegeix La carta, visualitza el físic i la personalitat de tots ells en una acurada posada en escena ‘molt teatral’ però efectiva a l’hora de ser llegida. Cal destacar entre tots els personatges encara que tots estan molt ben definits, a la Leslie, una dona elegant i fràgil en la seva aparença però amb una personalitat diguem-ne ‘intensa’.
Com no, cal recordar la versió a la pantalla gran l’any 1940 —encara que hi ha moltes més versions—, amb la magnífica interpretació de Bette Davis en el paper de Leslie, dirigida per en William Wyler. Un clàssic del cinema negre de l’època.
La carta, com ben diu el títol de la col·lecció, un petit plaer per descobrir i conèixer.
***
W. Somerset Maugham, (París, 1874 – Cap Ferrat, Niça, 1965). És un dels escriptors més destacats i prolífics de la narrativa anglesa de la primera meitat del segle XX. Va saber reflectir com cap altre escriptor el final del gran Imperi Britànic i va relatar els darrers dies del colonialisme a l’Índia, el Sud-est asiàtic, la Xina i el Pacífic. Va compaginar la seva extensa carrera literària amb ocupacions tan curioses com ara fer d’espia per als serveis secrets britànics o de guionista per a diversos estudis de Hollywood. De fet, La carta, publicada l’any 1927, va tenir al cap d’uns anys una magnífica adaptació cinematogràfica, amb Bette Davis com a protagonista.
