L’estranya desaparició d’Esme Lennox

«L’estranya desaparició d’Esme Lennox»

Maggie O’Farrell. Traducció de Josep Alemany. L’altra editorial. 

Per Cristina d’@obrirunllibre

Avui en dia la desaparició de l’Esme Lennox seria quelcom inversemblant. Desgraciadament, en els segles passats, on també entra malauradament el segle XX, no era pas estrany que una dona quedés ingressada en un asil per causes ‘poc mèdiques’ sinó senzillament perquè la dona no s’ajustava al rol imposat per la societat i la família decidia que era millor amagar-la abans que sentir-se avergonyida pel seu comportament.

L’Iris Lockhart rebrà una notícia inaudita: una germana de la seva àvia de la qual no havia sentit parlar mai, està a punt de rebre l’alta de l’hospital psiquiàtric on ha passat quasi tota la seva vida. Els documents no enganyen i encara que l’àvia de l’Iris sempre havia dit ser filla única, l’Iris comprovarà que té més família que no en pensava, exactament una tia àvia.

I així comença aquesta novel·la literària on Maggie O’Farrell fa un desplegament de qualitat per a una novel·la de senzill plantejament i pocs personatges, però que desperta l’interès per l’estil de l’escriptora i la riquesa del text traduït amb mestratge per en Josep Alemany. Un text que conté sorpreses i un exquisit entorn ben fosc.

«L’Esme mira amunt, cap al cel, les mosques que voletegen entorn de les flors dels lliris de l’estany, la forma com la roba del pare sobresurt de l’hamaca formant diamants de tela. Encara sent a la llunyania, la corda de saltar de la Kitty, el crac-crac de l’aixada…»

Llibre de tan sols 215 pàgines que pot semblar una mica embullat en el seu inici, on a poc a poc tot anirà encaixant com un bon treball d’orfebreria. Aviat descobrirem que en realitat, és la Maggie O’Farrell que ens ha portat per on li ha donat la gana i ha fet el que ha volgut amb nosaltres, els lectors de L’estranya desaparició d’Esme Lennox.

***

Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) és  considerada una de les millors escriptores britàniques de la seva generació. És autora de vuit novel·les: Af­ter You’d Gone (2000), My Lover’s Lover (2002), La distància que ens separa, guanyadora del premi Somerset Maugham (Angle Editorial 2004), L’estranya desaparició d’Esme Lennox (La Campana 2007, L’Altra 2020), La mà que prenia la meva (L’Altra, 2018), guanyadora del Costa Novel Award l’any 2010, Instructions for a heatwave (2013), Aquest deu ser el lloc (L’Altra, 2017) i Hamnet (2020), i d’una obra autobiogràfica molt original, Visc, i visc, i visc (L’Altra, 2019). Els seus llibres giren al voltant de les relacions familiars, la pèrdua i el passat, i ha estat traduïda a més de vint països. Viu a Edimburg.

Share Button