«La culpa», Maria Solar

«La culpa». Maria Solar. Traducció d’Eduard Velasco. Contraluz Editorial.

Maria Solar

Per Cristina d’@obrirunllibre

«La culpa», edició en català, premi Xerais 2022, va ser publicada el març del 2023 en gallec, català i castellà. Un thriller de Maria Solar molt encertat.

L’Amanda només ha atès una sola vegada a la senyora Gondar, una vella milionària, pudent i miserable, a l’oficina del banc on treballa. Estranyament, la senyora Gondar mor i la fa hereva universal de tota la seva fortuna. En intentar esbrinar qui era l’anciana, l’Amanda descobreix la vida de dues dones que guarden uns secrets terribles i que es veuen condemnades a continuar juntes en una mena de relació tòxica on la culpa les devora.

Novel·la molt interessant on se’ns explicarà la història de superació de dues adolescents en un poble gallec, però també la cara fosca del que anirà succeint i que serà una història criminal on la justícia es prendrà unilateralment. Una complexa relació d’amistat, la de les dues noies, que s’acabarà convertint en dependència malaltissa. Tot això ho coneixerem gràcies al diari de la Mirtha, escrit el 2004 i on se’ns relata i es descriu la vida de totes dues.

Als nostres peus es va rendir un país sencer, els homes em desitjaven i les dones anhelaven ser com jo, i tot ens ho guanyàvem a pols, les dues. Tot era nostra perquè hi teníem dret, ens ho havíem treballat, i hi havíem lluitat. Com qualsevol femella ferotge en un món d’homes, com les que no guarden morts a l’estora. Però la culpa era allà… […]. Què cabrona la culpa! Ric de pensar-hi. Una autèntica filla de puta. 

La història de les noies és una aventura captivadora. I això fa precisament que ens hi quedem enganxats entre les pàgines del llibre per aquest motiu: perquè té molta aventura; és superació; treball conjunt; i també força de voluntat. Una força arrasadora de dones empoderades.

En canvi, com ja he dit, té la part fosca, i és la part criminal. Allò que no sempre s’aconsegueix amb bones maneres ni amb sort, sinó que cal una ajuda tèrbola, negra, i secreta. I d’això en té molt també la novel·la.

Durant la lectura vaig considerar que l’estructura de la novel·la no era la més correcta encara que després, un cop llegida, vaig entendre perquè es feia i hi estic totalment d’acord.

La culpa pot arribar a ser un llibre absorbent i captivador que ens donarà hores de molt bona lectura.

Share Button