«La quarta noia per l’esquerra»
Andreu Martín. Editorial Clandestina, col·lecció Crims.cat.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Primera Guerra Mundial. Barcelona és un cau d’espies i una de les ciutats preferides per als tripijocs de la guerra. Suposadament territori neutral, la seva situació mediterrània la fa ideal per a acollir tota mena de personatges i les seves costes faran les delícies dels submarins alemanys. Les autoritats del moment hauran d’estar a l’aguait de tot el que es cou a més d’intentar controlar una ciutat amb moltes ganes de festa. És en aquest formiguer on apareixerà arribat del camp l’Amadeu, un noi jove i guapot, que tindrà una missió: esbrinar com va passar els últims dies a la ciutat el seu pare. Per a la cerca, només compta amb una fotografia d’una noia que el va acompanyar en la seva aventura i que és la quarta noia per l’esquerra.
La quarta noia per l’esquerra és l’última novel·la de l’Andreu Martín, una novel·la ben intrigant ambientada en la Barcelona de principis del segle XX. Amb espies, també dobles, i figures d’intencions fosques excepte potser l’Amadeu, més l’ambient sempre bulliciós del Moulin Rouge, ens retratarà l’època daurada del Paral·lel amb un Café Español ple a rabiar i un Molino divertit i picaresc.
És indubtable que l’Andreu Martín és un dels millors narradors actuals de casa nostra, si no pas el millor. Amb uns personatges ben definits sense descripcions avorrides, una ciutat que no es converteix en l’estrella del llibre, una trama àgil dividida en dos espais que convergiran, més una ironia elegant i atractiva que ens farà deixar anar alguna riallada de tant en quan, llegir el seu nou llibre La quarta noia per l’esquerra és tot un plaer.
“El Moulin Rouge és un teatre de broma, amb les aspes de molí quixotesc carregades de bombetes que de dia són grises i tristes; un gegant no gaire gran, no gens paorós; una joguina oblidada en mig del passeig del pecat. A les parets, es reprodueixen els missatges de la postal arrugada que l’Amadeu porta a la butxaca. «Vengan a ver El Pulguerío», «Blanca Do, la deslenguada», «¡40 preciosas artistas, 40!», «Las Romanitas», «La belleza de Pati y Araceli González».
Una atractiva i generosa novel·la que ens farà passar grans estones.
***
Andreu Martín (1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que, el 1979, va publicar Muts i a la gàbia. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per Pròtesi, que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda, i posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és o no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection i L’home que tenia raor (les dues amb premis Hammett concedits per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que, a més del Hammett, també va rebre el premi Ateneo de Sevilla) o De tot cor (premi Alfons el Magnànim). També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (premi La Sonrisa Vertical), en el gènere esportiu amb Hat trick i, sobretot, en l’àmbit de la novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil.
