Entrevista a Víctor Jurado Riba, autor de ‘La tardor de la llibertat’
Has escrit un llibre ambientat en les mobilitzacions prèvies a l’1 d’octubre de l’any passat. No obstant, el llibre tracta tot el tema amb objectivitat i com a teló de fons d’una història d’amor. T’ha costat escriure’l sense prendre part de cap bàndol?
Doncs sí. Fer una història sense mostrar explícitament la teva opinió en un aspecte tan visceral com el viscut a Catalunya els darrers mesos és molt complicat.
‘La tardor de la llibertat’ narra la història d’amor entre dos joves: una guàrdia civil, la Irene, i un independentista, l’Arnau. D’entrada, sobta molt que puguin enamorar-se dues persones amb conviccions tan contraposades. Com se’t va ocórrer aquesta idea?
La idea de l’amor impossible no és gens nova, ha existit des que hi ha persones sobre la terra. I els dos bàndols en el conflicte català estaven ben definits. Per tant, només calia ficar cadascun dels dos enamorats en un d’ells.
També apareix un altre personatge a la història, en Salvador, un traductor que s’apropa a la cinquantena. Creus que és qui posa més seny amb el seu punt de vista degut a la seva experiència?
El Salvador ha vist a la seva vida molt més que els altres dos protagonistes plegats, i creu que tot acabarà com el rosari de l’aurora. Per tant, el seu tarannà acaba sent més calmat, cosa que serà essencial pel desenvolupament de la història.
Si ara poguessis tornar a escriure el mateix llibre, seguiries sent igual d’objectiu amb el conflicte del Procés català?
En el llibre, sí. El que jo en pensi ja és una altra cosa.
Tot i tractar a la novel·la el tema sense prendre partit, vols transmetre algun missatge amb aquesta història?
El missatge essencial és que l’amor acaba sent una força molt més poderosa que qualsevol tendència política, tot i que entenc que avui dia tot està molt polaritzat.
Tenint en compte tot el que està passant actualment, tens pensat escriure una segona part?
És una opció que hi ha sobre la taula, però de moment caldria veure com evolucionen els esdeveniments polítics i el ressò d’aquesta primera novel·la.
Redacció.