«Els secrets de Heap House. Trilogia Iremonger»
Edward Carey. Traducció Elena Martí. Blackie Books.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Novel·la de fantasia juvenil ambientada en l’època victoriana, la primera d’una trilogia de la família Iremonger i de la seva mansió, Heap House: una casa envoltada per cúmuls d’escombraries de les quals no es veu un final i que reben de Londres. Odiats pels ciutadans perquè els Iremonger s’han fet rics amb les seves deixalles i perquè a més, la casa, Heap House, està feta de parts d’altres edificis de la ciutat, els Iremonger no surten mai de la mansió i es casen entre ells amb unes normes molt estrictes.
Curiosa novel·la Els secrets de Heap House. Amb una estètica steampunk on els protagonistes de la família Iremonger es veuran lligats a objectes de naixement —i que pot ser qualsevol cosa com un tap de banyera, una aixeta o una capsa de mistos—, tenen costums molt victorianes i, naturalment, ens trobarem amb una crítica social a l’època, inclosa. Els criats, que també són Iremonger però de classe baixa, viuran a baix de la casa i els Iremonger de classe alta, a dalt de la mansió.
He de dir que em va costar entrar a la novel·la fins a l’aparició de cert personatge. Vaig continuar llegint més per curiositat que, per exemple, l’estil: també, i com he comentat altres vegades, per l’ambientació a l’època molt del meu gust. S’ha de dir també que el que em costés entrar no va ser pel fet que és una novel·la juvenil perquè pot ser llegida per un públic adult encara que els dos protagonistes principals siguin joves de setze anys.
Els capítols desiguals en llargada, són corals. Les aventures i desventures dels protagonistes són la base de la trama. A més, hi surten altres personatges que arrodoneixen el misteri, perquè sí, en té de misteri. Igualment, i al tractar-se d’una trilogia, quedaran serrells molt importants per a tancar l’argument.
El llibre es troba farcit amb les il·lustracions de l’autor, Edward Carey, que també és il·lustrador. Els dibuixos oferiran més informació a l’argument al poder conèixer el físic dels personatges. Tot això oferirà alguna cosa més a una edició molt cuidada, en aquest cas, l’edició de l’editorial Blackie Books amb una bona traducció al català de l’Elena Martí.
Finalment Els secrets de Heap House m’ha enganxat i s’ha convertit en un llibre força interessant.
***
EDWARD CAREY va néixer a Anglaterra, durant una tempesta de neu. Com el seu pare i el seu avi, tots dos oficials de la Marina, va assistir al Pangbourne Nautical College, on el més a prop que va estar de seguir la vocació de la seva família va ser interpretar a un capità de vaixell en un musical de l’escola. Potser va ser en aquest escenari on va descobrir la seva passió pel teatre, que trobaria el seu desenvolupament natural en els seus estudis posteriors en la Hull University.
Però les seves grans vocacions són sens dubte l’escriptura i la il·lustració. Segons el mateix autor sempre dibuixa els personatges sobre els quals escriu, encara que sovint les seves il·lustracions contradiuen l’escriptura, i viceversa. També és extremadament exhaustiu a l’hora de documentar-se per a les seves obres. Little, la seva biografia novelada de Madame Tussaud, va ser escrita només després de treballar en el museu de cera.
Durant el confinament per la Covid19 va posar en marxa el projecte Una il·lustració diària, que va acabar allargant-se gairebé dos anys. Ningú posa en dubte la incombustible paciència de Carey. La Trilogia Iremonger, la seva obra mestra, li va portar prop d’una dècada. Aquesta va néixer de la nostàlgia que sentia vivint a Texas, i que li va portar a establir la seva història a l’Anglaterra victoriana. En ella ofereix als seus lectors una crítica agudíssima al sistema de classes, una mirada ecologista i un entramat ple de misteris.
