Mira què fa el veí és una novel·la ambientada a Girona que narra les vivències d’una comunitat de veïns d’allò més particular. En Sandokan de Girona, la Bufona, l’avi Xicu, en Terminator i la Minifaraona son alguns dels personatges que apareixen. Amb quins perfils es trobaran els lectors i les lectores i amb quin de tots els personatges vas connectar més durant l’escriptura del llibre?
Podríem dir que la novel·la descriu com vivim i som els gironins i els catalans en general. Al llarg del llibre, hi ha una immensa diversitat de personalitats i caràcters. Per això els lectors/es se senten tan identificats amb aquests personatges, perquè en un moment o altre han tingut l’oportunitat d’haver-los conegut a les seves vides en menor o major mesura: des de la persona més torracollons que pugui haver, passant per la veïna tafanera que ho vol saber tot, les persones infidels, el xulo piscines de torn, l’àvia protectora i tendra, la dona amb empenta i valenta, l’avi verd…, sense deixar de banda tot tipus de relacions i identitats de gèneres que els últims anys son candents de debat a la nostra societat. Mira què fa el veí és una novel·la que reflexa la vida quotidiana des de la vessant humorística.
Tots els personatges són especials per mi, des del que té més protagonisme fins el que menys. Cadascú aporta l’ingredient necessari que fa que moltes de les diferents aventures acabin fusionant-se donant un resultat sublim. Sí que és veritat que personatges com la Rafaela, Lacarreño, Laneimar, en Biel i en Xarli m’han aportat una essència especial a l’hora d’escriure les seves vivències, ja que darrera d’aquests personatges s’hi amaguen personalitats de diverses persones que he tingut la sort i el plaer de conèixer i que els guardo una gran estima. Em feia molta il·lusió que el seu record hi fos present a la novel·la.
Es tracta d’una novel·la divertida que té moments molt picants. Tot i així, el llibre conté alguns relats que poden ser escoltats pels més petits de la casa.
Sí que és veritat que el toc picant —on no deixo de banda l’humor— va més encaminat al públic adult, però la idea era arribar a tots els públics. No podia deixar de banda la mainada. Vaig voler encabir el públic infantil a Mira què fa el veí gràcies a dos personatges on la seva relació està plena de tendresa i amor. Ens donen a conèixer la seva vida al món real i la relació que tenen amb un món màgic —i que els adults l’hauríem de tenir més en present— per viure en plenitud, en un món millor, i amb actitud positiva davant les adversitats que tots ens podem trobar. El món màgic s’explica de forma de conte infantil (n’hi ha fins a tres). D’aquesta manera, es pot aprofitar per llegir-los als més petits de la casa.
Cada capítol du el nom de diferents plantes i portes de l’edifici on transcorren les històries entre els veïns, ubicat al barri de la Devesa. Per què vas apostar per aquest format?
Em va sorgir de manera natural, sense pensar-hi gaire, com la majoria d’idees que he tingut. Durant molts anys el meu cervell va anar enregistrant un munt d’històries divertides i peculiars que anava coneixent a l’entorn laboral relacionades amb el “món veïnal” i crec que a l’hora de transcriure-ho aquesta era la millor fórmula i la més original. Al mateix temps, serveix com a guia pels lectors/es, és com un mapa de l’edifici, ja que a l’índex es descriuen els principals personatges que hi apareixen. Val a dir que en un d’ells s’hi amaga un misteri i els capítols que no estan identificats així no es queden enrere amb originalitat.
A la novel·la també té molt de pes una agència immobiliària. T’has basat en vivències personals degut a la teva experiència professional com a comptable en aquest sector?
En algunes sí, com per exemple, l’activitat del dia a dia d’una immobiliària. Sí que és veritat que l’agència que descric a la novel·la es diferencia una mica de la meva anterior feina, on la professionalitat, el rigor i el bon tracte amb el treballador i el client ha de ser primordial. De fet, en el llibre aprofito per fer una petita crítica a l’abús de poder en general. No pot ser que sempre guanyin els mateixos. Mitjançant la immobiliària que em vaig inventar, Claus Noves, el lector/a ho podrà copsar i, a més a més, d’una forma molt particular.
Al llarg del llibre descrius molt bé alguns paisatges de Girona que aconsegueixen traslladar-nos allà. Tenies clar des del principi que la teva ciutat natal fos el lloc on transcorren els fets de la novel·la?
Un dels escenaris principals de Mira què fa el veí és l’edifici Pau Casals, situat al barri de La Devesa de Girona. Allà és on es donen a conèixer la majoria de personatges i, tot i que no totes les aventures que protagonitzen passen dins el mateix edifici, per mi era essencial donar visibilitat a l’entorn on està situat i les vistes privilegiades que ofereix. A més, són llocs idíl·lics que s’han de donar a conèixer perquè qui no els hagi trepitjat mai tingui la seva manera de gaudir-los per després veure’ls —n’estic segur— en primera persona. Per exemple, al llibre apareix el meu camí de ronda preferit de la Costa Brava i, curiosament, en un d’aquests indrets que descric es va immortalitzar la foto de la portada, concretament a la Cala del Crit.
Aquesta és la teva primera novel·la. Com va sorgir la idea del llibre?
Durant gairebé setze anys vaig estar treballant com a comptable en una empresa del sector immobiliari on, des de les primeres setmanes, pensava que allà no hi estaria gaire temps per les coses “estranyes” que fins aleshores no havia viscut en un lloc de treball. A més, s’hi sumaven diverses injustícies laborals que vaig patir des del primer moment (any 2006). Per una cosa o per una altra, vaig continuar aguantant i, amb el pas del temps, el destí em va donar la resposta del per què havia continuat uns anys més. Aquella situació negativa que estava vivint alhora m’estava donant l’oportunitat de viure, veure i conèixer persones i històries hilarants.
Durant aquells anys el meu cervell anava enregistrant sense perdre’s cap detall les històries divertides i peculiars que anava coneixent a l’entorn laboral, moltes d’elles com a simple espectador. Com la majoria de mortals, tots en tenim per explicar. De vegades les exagerem i fins i tot hi posem un polsim de sarcasme per treure’n ferro, ja que n’hi ha que són incomodes. A les reunions familiars i d’amics sempre en queia alguna per exposar i, en totes, la resposta de l’audiència era la mateixa: curiositat i molts riures. No sé si era la manera que tenia d’explicar-les o per les aventures estrafolàries en sí, però el fet era que no deixava a ningú indiferent. En una d’aquestes tertúlies, un va saltar i va dir: “D’això se’n hauria de fer una pel·lícula”. Aquelles paraules van entrar ràpidament al meu cervell i a l’instant se’m va acudir que el guió del film començaria per escriure una novel·la i fer partícip a més gent de passar bons moments llegint una novel·la humorística. Així que a la primavera de l’any 2015 va començar una aventura narrativa que, a foc lent, es va anar cuinant.
Explica’ns per què Mira què fa el veí ha format part del teu procés de superació personal.
Paral·lelament, sense saber que també tindria relació amb la novel·la, l’any 2017 vaig començar aprendre a ballar Lindy Hop, una activitat que em va ajudar a augmentar la creativitat i la seguretat en mi mateix. Fins llavors, mai havia ballat i la meva coordinació era com un ànec sense cap. Aquest estil de ball, que és molt aeròbic, juntament amb la pràctica de l’esport de la bicicleta de muntanya que ja portava fent des de molts anys, va fer que m’aprimés. Al ser una persona ectomorfa i amb un metabolisme de crema de greix ràpid, vaig perdre pes corporal. Al gener de 2018 vaig posar fil a l’agulla i aquest any trepitjava per primer cop un gimnàs. Aquí vaig descobrir que el meu metabolisme en repòs gastava molta energia i, si hi sumem l’activitat física, encara molt més, fet que feia augmentar la pèrdua de pes. Vaig tenir l’ocasió de conèixer el Dr. Ivan Ibañez recomanat pel Gimnàs Triops de Banyoles —on hi segueixo assistint des de les hores— i, gràcies al seu mètode de l’estudi del metabolisme basal o en repòs, vaig saber que per augmentar de pes havia de seguir una dieta saludable ingerint grans quantitats de carbohidrats i proteïna, i al mateix temps, la pràctica de la hipertròfia en el gimnàs per guanyar massa muscular. M’ho vaig agafar amb molta seriositat i la constància, l’esforç i la il·lusió d’aconseguir l’objectiu van fer la resta. En un any vaig guanyar gairebé deu quilos de massa muscular. Llavors vaig aprofitar aquesta situació que el destí havia posat en el meu camí i vaig decidir que la portada del llibre podria ser cridanera si hi sortia jo i jugar amb el títol del llibre.
Tens previst fer una segona part amb més aventures originals i rocambolesques d’aquesta comunitat de veïns?
El fet de tenir una altre feina i de fer moltes activitats —on el ball i l’esport acaparen la majoria de les meves hores d’oci— fa que tingui poc temps lliure per escriure. A més, aquesta primera novel·la ha deixat el llistó molt alt i, com a mínim, la segona ha de mantenir el mateix nivell d’enginy i de sorpresa. Sí que és veritat que tinc l’esquema i algunes trames escrites que podrien ser la continuació de Mira què fa el veí, ja que l’essència del veïnatge i personatges gironins hi serà, tot i que amb alguna sorpresa. Només us puc avançar la incorporació d’algun país d’un altre continent que jugarà un paper important. No hi ha pressa, el destí ho dirà.
Tot i així, abans de la possibilitat d’escriure una segona novel·la hem de gaudir una mica més de Mira què fa el veí i la màgia que l’envolta. Si tot va bé, pel nou any sortiran dues cançons que estan relacionades amb aquest projecte. Una es basa en un personatge musical molt peculiar que protagonitza dues històries molt divertides, les quals descric en el llibre, i l’altra cançó va dirigida a una persona molt especial que malauradament no està entre nosaltres. Gràcies a ella he anat complint tots els reptes que m’he proposat.
Ja per acabar, on es pot adquirir la teva novel·la?
Es pot demanar directament a la pàgina web de Mira què fa el veí (www.miraquefaelvei.com) o a través del perfil d’Instagram @miraquefaelvei amb l’avantatge d’adquirir-la signada. També hi ha la possibilitat de comprar-la en format e-book. A més, la he distribuït personalment a llibreries de Banyoles, Olot i Girona i, gràcies al projecte DAP (Plataforma de Distribució d’Autopublicacions) del Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, la novel·la pot ser sol·licitada des de qualsevol llibreria de confiança de cada lector/a.
Redacció
