«La mala pluja», Anna Maria Villalonga

«La mala pluja»

Anna Maria Villalonga. Pròleg de Jordi Cervera. Editorial Calambur-Xandri.

Anna Maria Villalonga

Per Cristina d’@obrirunllibre

És una constatació el poc valorat que està el conte i el relat a casa nostra. Aquesta evidència va sorgir per part del prologuista i presentador del llibre La mala pluja, l’escriptor Jordi Cervera, a la llibreria Obaga, quan va presentar l’antologia de relats La mala pluja de l’autora Anna Maria Villalonga divendres 25 de febrer. També van sortir noms de reconegudíssims escriptors del que és breu i que aquí, a més, volem destacar-hi a l’Alice Munro, la Joyce Carol Oates, en Carver, Chéjov, Poe… a més de tots els escriptors sud-americans. Tot un seguit d’autors amb tant de talent que un lector no se’ls acabaria de llegir complets ni en diverses vides. I tots molt reconeguts pels seus relats breus.

I parlant de talent, el que desplega aquí n’Anna Maria Villalonga en aquest recull de contes i relats que ella mateixa ha seleccionat dins de la seva obra per l’edició de Calambur-Xandri —i també traduïts, ja que alguns van ser publicats originàriament en castellà—. Un ventall de narracions que com diu Jordi Cervera, tot i la disparitat, trobar aquell fil invisible i comú que ho lliga tot i que no es trenca mai, i que és aquell filament que fa referència a l’estil de l’escriptora. Trets identificatius que ho unifiquen tot: des de la ironia, la sensibilitat o la tendresa. Resumint, la humanitat de qui ho escriu.

La mala pluja que dóna nom a l’antologia, és potser un dels millors contes que ha llegit aquí una servidora. Una distopia-denúncia —la humanitat no millora i haurem passat per la vida sense aprendre’n res—, i que serà el relat que tancarà la selecció. Ja sento haver començat pel final, però és que llegir aquest relat quan estàs a punt de tancar el llibre, és el cop de destral que hom necessita —lloat sigui Kafka—, per saber que un ha llegit allò que paga la pena. 

En total són divuit els contes, relats i microrelats desplegats en aquesta antologia i que no es podrien etiquetar dins de cap classificació sinó que estaríem parlant de contes literaris —ara que agrada tant allò de novel·la literària, fem-ho servir aquí—, per gaudir sense pressa. Un plaer quasi ignorat com és que un adult llegeixi un conte cada dia abans d’anar a dormir (també serviria llegir poesia).

En definitiva, La mala pluja —sí, pot haver-hi una pluja que no anuncia res de bo—, és un recull d’imaginació i domini de la paraula escrita en format breu, que ens satisfarà plenament.

***

Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, professora, investigadora, traductora i crítica literària i de cinema. Pel que fa a la ficció, ha publicat tres novel·les: La dona de gris (2014), El somriure de Darwin (2017) —ambdues traduïdes a altres llengües— i Els dits dels arbres (2020). També és autora del volum de narrativa breu Contes per a les nits de lluna plena (2018). Els seus relats han aparegut en diverses revistes (en paper i digitals) i en nombroses antologies i reculls col·lectius. L’any 2018 va ser designada per la Generalitat de Catalunya com a Comissària de l’Any Pedrolo i en l’actualitat és la directora del festival Tiana Negra.

Share Button